Demagògia

CiU ha engegat la maquinària de la demagògia i està funcionant a ple rendiment. Sembla que qualsevol actuació que fa el Govern municipal es converteix en un argument que va en contra dels interessos del conjunt dels castellonins. La darrera perla amb la que ens han obsequiat és amb l'alarmisme (totalment innecessari) sobre la presumpta utilització dels diners dels contribuents del clavegueram per a pagar les nòmines dels treballadors municipals.

CiU a través de la seva pàgina web i la xarxa social del Facebook escampen a tort i dret que es tracta d'una irregularitat molt greu ja que, segons diuen, els fons econòmics que tenen com a objecte pagar unes obres no poden destinar-se a una altra causa. Els dirigents locals de CiU sembla que ignorin un aspecte que m'agradaria molt recordar: el principi de "caixa única" que hi ha a l'administració pública, que ells mateixos van utilitzar durant 12 anys, amb contribucions especials de la primera i segona fase del clavegueram.

S'ha de dir també que els ajuntaments estem passant per moments difícils, fruit de la recessió econòmica, de la davallada d'ingressos i del mal finançament dels ajuntaments. Això s'ha complicat al nostre municipi amb el pla de sanejament de quatre milions d'euros que, entre altres “perles”, vam haver d'afrontar tant bon punt vam arribar al govern de Castelló, herència que ens varen deixar els anteriors governants (CIU i PSC).

Val a dir que al facebook hi ha una regidora de CiU que està escampant mentides amb l'ànim d'enfrontar la gent d'Empuriabrava amb la resta del municipi. Es tracta d’una regidora que va despilfarrar el diner de tots els castellonins amb rebuts telefònics de 800 euros mensuals en concepte de connexions d'internet i missatges de tarificació especial. Quina vergonya!!! Aquest tipus de gent són els que ens critiquen la nostra gestió econòmica? Si en temps de "vaques grasses" haguessin estalviat ara el nostre ajuntament viuria una situació econòmica més favorable.

Prou de demagògia perquè només ells són els culpables que avui Castelló d'Empúries sigui un dels municipis més endeutats de tot l'Estat. Uns "honors" que uns dirigents amb seny mai haguessin permès.

Sr. Sanllehí, ¿quan vostè governava no era una "irregularitat molt greu" fer contractacions sense consignació pressupostària? Li sona la quantitat de 1.274.000 euros en factures sense comptabilitzar? ¿I permetre que l'empresa municipal de serveis, Castelló 2000, arribés a una situació que la posés al límit de la seva fallida econòmica? Des de 1995 i fins l'any 2007 s'han fet de molt grosses que potser caldrà començar a explicar als nostres ciutadans... I adverteixo que això no serà demagògia sinó arguments reals i documentats.

No vulgui espantar als nostres conciutadans amb amenaces del tipus que recorreran, des de CiU, a la via judicial, més que res perquè qui està acusat de presumpta prevaricació per una jutgessa es l’exalcalde Sanllehí i un exalt càrrec del govern de la legislatura anterior.

Sembla ser que comença la precampanya

Gràcies a la professionalitat de la revista CRAE hem conegut la notícia que el cap de l’oposició, el desaparegut de la vida pública Xavier Sanllehí, tornarà a presentar-se a les properes eleccions municipals per (segons dóna a entendre) “retornar l’ordre” a aquest municipi. Malgrat que deixa clar que és amb CiU cal recordar que el Sr. Sanllehí canvia de partit de manera periòdica i potser ja toca canviar. De fet, hem de recordar, que no va aparèixer a la fotografia que Artur Mas va fer-se recentment a Figueres amb els “barons” de Convergència de la comarca. Allà trobàvem els principals representants del partit i el cap de llista de Castelló d’Empúries (el tercer municipi de l’Alt Empordà) no hi era, o si més no, no se’l va veure... Esperem que properament (i si pot ser abans de les properes eleccions al Parlament de Catalunya) sapiguem (del cert) tots els castellonins amb quina formació es presentarà com a alcaldable.

Cal dir que des d’Esquerra sí tenim clar qui serà el candidat a les properes eleccions municipals, seré jo mateix; encapçalant per tercera i darrera vegada la llista que estem preparant pel mes de maig de l’any vinent. En aquest cas ja compto amb el suport de la Secció Local d’Esquerra a Castelló d’Empúries i amb el vist-i-plau de la Federació Comarcal d’Esquerra a la nostra comarca.

Aprofito l’avinentesa per fer alguna consideració a les respostes que fa el Sr. Sanllehí a l’entrevista d’aquesta revista. NO és cert que l’aliança que vam fer l’any 2007 fos en contra del PSC. El Sr. Rodà sap perfectament que la mateixa nit de les eleccions se li va oferir una alcaldia que ell mateix va declinar. En canvi sí que és cert que va ser una aliança, entre altres coses, contra el Sr. Sanllehí i la seva manera de governar. Un govern que ha portat a aquest Ajuntament a tenir un pla de sanejament de quatre milions d’euros, una empresa municipal de serveis al llindar de la fallida econòmica i algunes accions realitzades a l’anterior mandat de dubtosa legalitat que estan essent investigades per les autoritats competents.

En referència a l’acció de govern, voldria assenyalar que les grans obres i equipaments dels municipis normalment es plantegen en una legislatura i s’acaben inaugurant a la següent. És un fet habitual a molts ajuntaments i el nostre no és cap excepció. Ara estem acabant projectes de l’anterior mandat i, a la propera legislatura s’acabaran altres projectes que ara s’estan iniciant...

L'ensurt de la Magda, les amenaces i les noves tecnologies...

Fa molts anys existia un diari que, si no recordo malament, es deia “El Caso”. En ell podies trobar coses morboses i terribles, n’era ple. Avui dia no cal recórrer a aquest tipus de premsa, ens les trobem a cada cantonada. No cal anar més lluny, ahir coneixíem la inesperada i terrible agressió que patia l’alcaldessa de Roses, la Magda. L’espant que això deu deixar al cos, ha de ser inimaginable. Segur que és com una pel·lícula que li passa a algú altre i que no creus que et pugui arribar a passar mai a tu.

Aprofito per transmetre a la Magda Casamitjana molts ànims i oferir-li tot el meu suport i sensibilitat.

Les persones que com jo, que creiem en el respecte mutu i sobretot en el respecte a la integritat física, no ens entra al cap que puguin passar situacions d’aquestes, i ja veus! Són coses que passen.

Salvant les distàncies també ho podem veure als diferents blocs i facebooks i tota aquesta nova tecnologia que posa a l’abast de qualsevol persona la possibilitat, si més no, d’insultar, d’escalfar els ànims i a sobre dins el més flagrant anonimat. Es posen qualsevol nick, entren dins un paper de teatre i es creuen líders d’opinió i messies del poble.

Les persones que treballem als ajuntaments, som possiblement persones molt il·luses amb ideals i idees que volem seguir. Amb un esperit de servei i de treball perquè el nostre poble avanci i ho faci de la millor manera possible. No ens hi dediquem pas per tocar els nassos a ningú ni per fer que les coses de tothom vagin malament, sinó tot el contrari. Però ja veiem com ens podem posar en perill si no fem cas als “qué hay de lo mío, senyor alcalde?”. Haurem de suportar una societat cada vegada més agressiva i anònima?. Una societat que es veu amb la llicència de dir des de l’anonimat verdaderes barbaritats i acusacions?

La meva pregunta és: podrem tirar endavant sense sortir-ne ferits física, personal o anímicament?

La taula està servida! Espero les vostres respostes i opinions.

1.260 gràcies per la vostra participació

Certament han passat ja uns dies des de la celebració del referèndum sobre la independència de Catalunya. Des d'una visió amb certa distancia pel pas dels dies es pot fer una reflexió serena i observar els resultats obtinguts el 25 d'abril a Castelló d'Empúries.

En percentatges (no ens enganyarem) reconeixeré que un 12,44% de participació no és una dada que hagués desitjat pel nostre municipi, però en nombres absoluts sí que em satisfà saber que 1.260 castellonins s'han pronunciat si volen o no la independència de Catalunya. I més especialment que 1.133 ho han fet afirmativament. És sense cap dubte una molt bona lectura ja que hi ha més d'un miler de persones que diuen obertament que volen que el seu país sigui sobirà, que no estigui lligat de mans i mànigues, que pugui decidir el seu futur i que ningú vulneri la seva identitat i llibertat.

No obstant, si continuem analitzant les dades, i si les extrapolem al cens "oficial" d'unes eleccions "normals" (les que organitza la Junta electoral central) el percentatge de participació hagués estat de més del 23 %. Una xifra que ja comença a fer patxoca, sobretot tenint en compte que aquest referèndum no ha comptat amb el suport institucional (només el d'alguns ajuntaments com el nostre) ni recolzament mediàtic ja que quasi cap publicació ni mitjà televisiu n'ha fet la publicitat necessària.

Estem al davant d'uns resultats que hem aconseguit gràcies a la feina i l'esforç dels integrants de la plataforma Castelló Decideix. Ells han fet possible, amb els actes i accions que han organitzat durant els darrers mesos, una tasca que cal reconèixer públicament i agrair-la amb molta sinceritat.

Voldria ara fer un esment a l'actitud dels partits polítics locals alhora d'enfocar aquesta consulta popular. Hi ha partits que des del primer dia s'han posicionat a un o a l'altre costat i en cap cas han entorpit el desenvolupament de les activitats organitzades per a la promoció i difusió de la consulta. Des d'Esquerra vam recolzar des del primer dia el referèndum, mentre que d'altres, com el PP, ja van deixar clara la seva posició. D'altres, en canvi, aparentment molt catalanistes, han fugit d'estudi en més d'una ocasió i han entorpit alguna que altra activitat. És el cas de CiU i el PSC que amb un argument poc treballat i desafortunat van declinar a última hora la seva participació en una interessant taula rodona. Fins i tot el Partit Popular va acceptar participar (independentment de la seva ideologia) en aquest acte organitzat des de Castelló Decideix.

En quant als regidors del nostre Ajuntament que han format part de Castelló Decideix o han recolzat les seves accions assistint als actes o ajudant d'alguna manera en la seva organització, estic contentíssim del paper fet pel nostre partit ERC. Crec que si tots els partits haguessin posat els seus regidors a disposició de l'organització potser els resultats haguessin millorat.

El paper del PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya) ha estat el de seguir les instruccions de la seva cúpula i ignorar aquest referèndum. Que no ens vinguin després dient que son regidors catalanistes!

El paper de CiU ha estat el de sempre. Donar suport teòric a iniciatives d'aquest tipus però en el moment d'arremangar-se i de treballar pel país d'una manera decidida els seus càrrecs electes s'han quedat a casa sense aparèixer durant tot el procés. Fins el dia d'anar a votar, això sí, algun d'ells davant les càmeres de televisió (Empordà TV, és clar). Només cal veure la pressa que va tenir la reportera d'aquesta televisió en agafar la càmera quan va veure que anava a votar el cap de llista d'aquesta coalició.

I ja per acabar felicito als simpatitzants i militants d'ERC per la feina feta dins Castelló Decideix i el suport que han donat a aquesta iniciativa popular.

Gràcies a tothom! A tot aquells que han votat i als que han treballat per fer-ho possible.

Els serveis mínims de l’oposició

Des de l’inici d’aquesta legislatura la presència dels regidors que formen l’oposició ha estat mínima en els actes que s’organitzen a casa nostra. Des de l’any 2007 els vuit edils de CiU i el PSC s’han “amagat” de la vida pública i social del nostre municipi i amb prou feines els hem vist donant suport als actes oficials i, pitjor encara, als actes que organitzen les nostres entitats.

Podríem dir que no els hem vist mai en ple, ni tant sols a les visites que els Consellers de la Generalitat ens han fet al llarg d’aquests tres anys. Fins aquí la conducta es pot arribar a comprendre, mai a compartir, però es poden entendre les rancúnies. Però no assistir a les inauguracions d’aquells equipaments que ells mateixos han iniciat és més aviat il·lògic. Això és el que va passar durant la inauguració de l’edifici de serveis d’Empuriabrava. Un projecte iniciat l’any 2006 durant la darrera legislatura del Sr. Sanllehí i el Sr. Rodà, quan els actuals regidors Joan Serra, Assumpció Brossa, Elena Iglesias, Josep Rodà i Rafael Girón tenien funcions de govern.

Qui hi havia a la inauguració? En Josep Rodà i l’Assumpció Brossa, els serveis mínims d’una oposició que mai acompanya al seu poble. Són precisament els mateixos regidors que van assistir a l’Homenatge a la Vellesa, una festa dedicada als nostres avis i on cal mostrar l’afecte i la nostra gratitud.

Quan una persona es presenta en política ha de ser conseqüent amb el que li depararà el futur. Sembla estrany que a aquests veterans regidors algú els hagi de recordar que en política no només s’hi val guanyar, sino que també cal complir amb el poble quan ets a l’oposició, sigui dia feiner o festiu.

Resposta al Sr. Joan Serra

Ja fa temps, en aquest meu bloc, vaig fer un exercici de reconeixement i vaig explicar a tothom que a Empuriabrava encara queda molt per fer. Aleshores explicava algunes de les greus deficiències que presenta la marina com un passeig marítim poc cuidat, uns canals navegables amb moltes deficiències, voreres inexistents... Es tracta d’un munt de mancances difícils de resoldre per la seva complexitat administrativa, sabeu que a Empuriabrava existeixen vàries concessions i l’Ajuntament no té (malauradament) potestat per intervenir en segons quins temes.

Però des de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries tenim un llistat de coses on sí podem treballar, i així ho fem. Des de fa gairebé tres anys estem impulsant diferents actuacions a la marina i promovent millores per a facilitar el dia a dia dels nostres ciutadans. Amb tot això sincerament no entenc les declaracions de l’antic regidor de turisme, Joan Serra, en una entrevista al Setmanari de l’Empordà, on diu textualment “De res serveix presumir que tenim la marina més maca del món, amb cinc mil amarradors, si no tenim un clavegueram, enllumenat, voreres, jardins, una millor neteja...” Sabeu que el Sr. Serra va ser durant 12 llargs anys regidor de turisme del nostre municipi i aquestes mancances van existir abans, durant i després de la seva gestió. Això vol dir que si avui dia Empuriabrava encara no té enllumenat, voreres i més jardins és perquè durant tota una llarga dècada el Sr. Serra i el Sr. Sanllehí no ho van promoure.

És digne de reconèixer l’esforç que aquest consistori va fer l’any 1995 implantant el sistema de clavegueram al buit per Empuriabrava, cosa que posava de manifest les precàries deficiències que es localitzaven en aquesta marina construïda els anys 60 i amb la intenció de fer-la de luxe. Mica en mica i entre tots anem reconstruint un nucli urbà amb greus dèficits que no es solucionaran amb crítiques buides i destructives sinó aportant idees, suggeriments i solucions per a finançar les despeses. Segurament si el Sr. Serra i el Sr. Sanllehí haguessin prioritzat pressupostos a l'hora d’invertir, Empuriabrava tindria avui dia alguna cosa més que un mur de rajoletes (molt maco, per cert) que va costar més 110.000 euros a tots els ciutadans d’aquest municipi.

8 de març, dia de la neu

Ben segur que molts de nosaltres recordarem durant molt de temps la nevada del passat 8 de març. Ningú, ni els més previsors, haguessin pensat el matí d’aquest dilluns que la jornada ens depararia un munt de sorpreses i no precisament gaire bones. 

Al col·lapse que origina una nevada com aquesta cal afegir-li el tall de llum que va afectar a bona part de la demarcació. 220.000 usuaris de Girona sense llum durant gairebé 24 hores, i entre ells nosaltres. La normalitat va retornar mica en mica però molts veïns del nostre municipi encara no van disposar d’electricitat fins ben passats dos dies. Realment una situació patètica per a un país com el nostre. Molts establiments comercials no van poder obrir les seves portes per falta de subministrament, i alguns d’ells han vist com l’avaria de la línia elèctrica ha fet malbé frigorífics i molt de gènere. 

Els subministrament d’aigua es va restablir amb una mica més de facilitat, però també va ocasionar seriosos inconvenients a la ciutadania en general. 

Gràcies als avisos del Departament d’Interior l’Ajuntament de Castelló d’Empúries tenia a punt sis màquines llevaneu per fer de les nostres principals carreteres i carrers del municipi una mica més transitables. Per aquest motiu durant dilluns a la tarda-vespre i dimarts al matí-migdia els operaris de l’empresa municipal de serveis van treballar de valent per evitar que la neu impossibilités la vida diària als nostres ciutadans. Aquí  cal reconèixer la participació d’empresaris del municipi que van col·laborar amb la maquinària a fer possible aquesta tasca. Des de dimarts Castelló 2000 també distribueix sal als punts més conflictius dels carrers d’Empuriabrava i Castelló, intentant evitar així qualsevol incident. 

La Generalitat de Catalunya va derivar la responsabilitat del servei escolar als Alcaldes. Ens trobàvem que havíem de fer front a la decisió de suspendre, o no, les classes dels nostres centres educatius però sense la potestat sobre el professorat. Tota una incongruència! Si anul·làvem les classes dilluns al migdia, podia succeir que dimarts al matí no hagués neu i la jornada fos del més normal. Això hagués ocasionat un munt d’inconvenients i problemes a les famílies a l’hora de combinar l’activitat professional dels pares amb uns fills sense escola. La previsió meteorològica no era gaire concreta i qualsevol decisió podia ser molt aventurada. Vista la situació i la intensitat que anava agafant la nevada vaig decidir, amb el consens dels directors dels centres, que la millor opció era suspendre les classes per a l’endemà, deixant la llar d’infants “de guàrdia” per si algun pare necessitava per qualsevol motiu deixar el seu fill. El Consell Comarcal de l’Alt Empordà també va decidir suspendre el servei de transport escolar. 

Des de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries esperem haver pogut donar els serveis que els nostres ciutadans esperaven de la seva administració local, de fet aquesta és ni més ni menys la nostra obligació. Si hem fet res que no hagi estat al nivell desitjat ens comprometem a prendre nota i evitar que es pugui repetir. 

Personalment crec que tots plegats, sobretot a nivell nacional, hem de fer un pensament i valorar si un país com Catalunya a l’any 2010 està preparat per una situació excepcional d’aquesta envergadura. Cal també reflexionar i valorar si és normal que per una nevada d’aquest tipus 220.000 usuaris es quedin sense electricitat durant gairebé dos dies. Vull pensar que els responsables de les companyies elèctriques tindran en conte les nombroses reclamacions que, milers d’usuaris de tot Catalunya, interposaran pels diversos danys i perjudicis que els ha ocasionat estar més d’un dia sense llum.