dijous, 24 de desembre del 2009

Bones Festes a tothom!


Des d’aquí vull transmetre els meus millors desitjos per a aquest nou any que està a punt de començar, i desitjar unes molt bones festes a tothom!

dimarts, 15 de desembre del 2009

Medalla a ESTEVE HUGAS

Un dels moments més especials d'un Alcalde és quan toca compartir les satisfaccions dels altres, les dels seus veïns. Precisament aquest dijous passat vaig ser convidat a assistir al lliurament de la medalla al mèrit turístic que el President de la Generalitat, José Montilla, i el Conseller d'Innovació, Universitats i Indústria, Josep Huguet, atorgaven a un empresari local i un castelloní de mena com és l'Esteve Hugas. Amb ell i la resta de la seva família vaig compartir una nit d'emoció i molta satisfacció en veure que es reconeixen la feina i la tenacitat d'algú que tant ha fet per la vida comercial i turística del nostre municipi.

És una satisfacció per a aquest Ajuntament i pel teixit comercial d'Empuriabrava veure com es reconeix la tasca empresarial del Sr. Hugas, una feina que implica màxima dedicació familiar a l'hora de conduir un negoci que contribueix a impulsar l'economia de casa nostra. Si els turistes no troben un lloc òptim per allotjar-se aquests no es quedaran i la promoció no es produirà.

En aquest sentit la Gran Reserva amb el complex Comte d'Empúries i l'aparthotel Xon's Platja han contribuït a consolidar el vessant turístic i comercial.

La contribució d'Esteve Hugas a Empuriabrava ja ve de molt enrere. Podríem definir-lo com un dels personatges que, des de bon començament, van creure en aquesta única i singular marina residencial. Crec que és de justícia recordar que un dels seus primers contactes amb Castelló d'Empúries va ser amb els orígens d'Empuriabrava, treballant per a l'empresa que construiria el tramat de canals navegables.

Més de quaranta anys després les contribucions d'aquest empresari emprenedor continuen sortejant els difícils temps de crisi i afortunadament esdevenen un exemple a seguir en el sector del turisme, fins al punt de ser reconegut amb aquesta distinció al mèrit turístic.

Des d'aquí no em queda res més que reconèixer públicament una vegada més el paper fonamental d'aquest castelloní i de la família Hugas-de Batlle en el desenvolupament social i econòmic del nostre municipi.

Salvi Güell
Alcalde de Castelló d'Empúries


Aquesta carta ha estat publicada al Diari de Girona el dimarts 15 de desembre de 2009.

Nota: Per un error del maquetador de l'article la carta apareix publicada amb el títol "Medalla a Josep Huguet" en comptes de "Medalla a Esteve Hugas".



divendres, 4 de desembre del 2009

Un aplaudiment als diaris catalans i alguna cosa més


Com a catalanista que em sento crec que la idea de fer una editorial única per part de dotze diaris catalans en defensa de l’Estatut (recordem: aprovat pel Parlament de Catalunya, pels catalans en referèndum i pel Congrés dels Diputats) ha estat una decisió molt encertada i, per tant, un motiu d’aplaudiment per part de la societat catalana. Alhora considero que es tracta d’un pas endavant més en la lluita de Catalunya per a sobreviure com a nació, i que fets com aquest ens fan adonar que no ens ha de fer por donar la cara pel nostre país, al contrari, ha de ser un orgull manifestar-se en favor de Catalunya i si cal anar en contra dels qui voldrien que ens comportéssim com una regió sotmesa a l’imperialisme espanyol.

Jo, com a polític que sóc, reclamo a la classe política unitat d’acció davant la possible resposta de l’incompetent Tribunal Constitucional, i dic incompetent per dues raons:

- No són ningú per menysprear la decisió sobirana del nostre Parlament ni del poble català.

- Alguns membres d’aquest tribunal fa temps que haurien d’haver plegat per diverses causes: un és mort, un altre està recusat, i n’hi ha quatre que els hi ha caducat el mandat . . .

Què podem esperar d’aquest tribunal? Quina legitimitat té?

Els partits catalans hem de prendre consciència que la societat civil reclama unitat d’acció. Ens juguem el futur del nostre país i no podem fallar. Si no ens entenem ara, quan ho farem ?

Jo, com a independentista que sóc, vaig més enllà i crec que ha quedat més que demostrat amb fets que a Espanya no fem res. Ho dic amb sentiment i amb el cor. Però els qui no ho comparteixen que pensin amb les seves butxaques. Hi ha estudis fets i publicats que ens demostren que ens convé (i molt) ser un país independent dins el marc de la Unió Europea, tant a nivell individual com col·lectiu, com tants d’altres que ja ho han aconseguit recentment.

Hem de treballar, cadascú dins el seu àmbit, per assolir aquest objectiu. Reflexionem tots plegats què podem fer. Segur que se’ns acudeix alguna idea.

Podem col·laborar en les consultes populars sobre la independència que es faran als diferents municipis de Catalunya, podem acudir als actes i manifestacions a favor de la independència del nostre país, podem fer feina de formigueta: anar convencent un a un als nostres coneguts. Hem d’aconseguir que la majoria de la societat catalana pensi com nosaltres, aquells que volem que això sigui possible. Si no tenim aquesta majoria, mai serem independents.

Ningú regala res, i menys Espanya. Amb nosaltres tenen des de fa molts anys un filó d’or, i es lògic que no el vulguin deixar. Ara tenim l’oportunitat de fer alguna cosa realment important. La societat es mou, hi ha remor de fons. Si aconseguim una majoria que vulgui anar més lluny, ens en sortirem. Només cal que tots plegats ens arremanguem i no tinguem por de donar aquest pas endavant. La unió fa la força i la hem d’utilitzar al nostre favor. Si algú té por de sortir de l’armari, que no pateixi, molta gent algun dia ja ho va fer i ara són activistes de “ la causa “.

A vegades els somnis es converteixen en realitat i de més verdes en maduren, només és qüestió de creure i tenir fe. Jo en tinc, i tu?


dimarts, 1 de desembre del 2009

No vull pensar que les paneres dels regidors fos el tema més important del Ple


A banda dels temes administratius considerats de tràmit dins el funcionament habitual del consistori, el darrer Ple ordinari també disposava d’un interessant punt a l’ordre del dia. Es tracta de l’ordenança reguladora dels coneguts locutoris telefònics que va aprovar-se per unanimitat per part de tots els integrants de la Corporació.

L’absència d’una legislació tècnica específica a nivell nacional ha provocat un buit legal difícil de resoldre en un moment com aquest en què proliferen nombrosos establiments d’aquest tipus sense cap regulació. Amb l’aprovació d’aquest propòsit Castelló d’Empúries promourà una imatge més positiva del teixit comercial de casa nostra.

Si la normativa prospera, properament els locutoris hauran de complir una regulació que s’ajustarà a uns mínims de qualitat.

El Ple va donar ràpidament l’oportunitat als regidors de l’oposició a realitzar el seu torn de precs i preguntes. Vist la darrera tendència que tenen els integrants de CiU i PSC de fer “espectacles” mediàtics en relació a diferents temes, m’esperava quelcom més de tots ells, especialment tenint en compte que el tema estrella de les seves respectives intervencions va ser el cobrament del Ple del POUM suspès i les paneres de Nadal dels senyors regidors. Increïblement el Sr. Sanllehí posava en dubte l’efectivitat del nostre ingrés a la partida d’urgències dels serveis socials municipal, atenent que el cap de llista de CiU va ser durant 12 anys Alcalde d’aquest mateix municipi i per tant coneixedor de la importància d’aquesta partida.

Pel que fa a les paneres, seguint la política de contenció econòmica i vistes les necessitats de l’àrea de serveis socials hem considerat oportú que enguany els membres de la Corporació municipal no tinguem panera, l’import de les quals la destinem a la mateixa partida solidària de l’Ajuntament. Es tracta, doncs, d’una mesura que sembla no haver agradat gaire als membres de l’oposició que reivindiquen una i altra vegada que són ells qui havien de decidir què fer amb la seva panera o amb el seu import econòmic.

Això és el més important del darrer Ple? Diu molt de tots ells!