dimecres, 12 de maig de 2010

L'ensurt de la Magda, les amenaces i les noves tecnologies...

Fa molts anys existia un diari que, si no recordo malament, es deia “El Caso”. En ell podies trobar coses morboses i terribles, n’era ple. Avui dia no cal recórrer a aquest tipus de premsa, ens les trobem a cada cantonada. No cal anar més lluny, ahir coneixíem la inesperada i terrible agressió que patia l’alcaldessa de Roses, la Magda. L’espant que això deu deixar al cos, ha de ser inimaginable. Segur que és com una pel·lícula que li passa a algú altre i que no creus que et pugui arribar a passar mai a tu.

Aprofito per transmetre a la Magda Casamitjana molts ànims i oferir-li tot el meu suport i sensibilitat.

Les persones que com jo, que creiem en el respecte mutu i sobretot en el respecte a la integritat física, no ens entra al cap que puguin passar situacions d’aquestes, i ja veus! Són coses que passen.

Salvant les distàncies també ho podem veure als diferents blocs i facebooks i tota aquesta nova tecnologia que posa a l’abast de qualsevol persona la possibilitat, si més no, d’insultar, d’escalfar els ànims i a sobre dins el més flagrant anonimat. Es posen qualsevol nick, entren dins un paper de teatre i es creuen líders d’opinió i messies del poble.

Les persones que treballem als ajuntaments, som possiblement persones molt il·luses amb ideals i idees que volem seguir. Amb un esperit de servei i de treball perquè el nostre poble avanci i ho faci de la millor manera possible. No ens hi dediquem pas per tocar els nassos a ningú ni per fer que les coses de tothom vagin malament, sinó tot el contrari. Però ja veiem com ens podem posar en perill si no fem cas als “qué hay de lo mío, senyor alcalde?”. Haurem de suportar una societat cada vegada més agressiva i anònima?. Una societat que es veu amb la llicència de dir des de l’anonimat verdaderes barbaritats i acusacions?

La meva pregunta és: podrem tirar endavant sense sortir-ne ferits física, personal o anímicament?

La taula està servida! Espero les vostres respostes i opinions.

2 comentaris:

  1. Crec que sempre s'acaba una mica fart de no esser mai al gust de tothom
    I sempre n'hi ha que fan mal de manera gratuïta, hem de pensar que només podem esser enmascarats per una paella bruta.

    ResponElimina
  2. Precisament en aquest article parlava dels anònims i la manca de delicadesa d’algunes persones a l’hora d’expressar-se davant d’una circumstància. Doncs recentment he estat testimoni d’una manifestació d’aquestes característiques (salvant les diferències): una bústia trencada i un anònim i escrit a la paret amb un missatge totalment prescindible.

    Per què la gent no utilitza les vies habituals (que cada vegada n’hi ha més) per expressar les seves inquietuds o les seves disconformitats? Avui dia estem en un estat de dret on la llibertat d’expressió és imprescindible, doncs aprofite’m-ho sense que es malmeti ni la propietat privada, ni el mobiliari urbà, ni molt menys la integritat física de les persones.

    ResponElimina