dijous, 28 d’abril del 2011

Comparacions inapropiades

Aquest dimarts, llegint l'Empordà, em va cridar l’atenció la "denúncia" que fa l'UDEM en relació a l’estat de determinats carrers d'Empuriabrava. A l'article, es compara una fotografia de la nostra marina amb una altra (suposadament) de Port du Roi, una encantadora localitat francesa de característiques similars a Empuriabrava. En primer lloc voldria esmenar al cap de llista d'UDEM i dir-li que la marina a la qual es refereix s'anomena Port Camargue, i no pas com citava, localitat situada dins el terme municipal de Grau du Roi. (Cal documentar-se abans de parlar i fer-ho sempre amb propietat.)

En segon lloc cal també comentar la desafortunada comparació quan parlem de dues realitats força diferenciades entre elles. Port Camargue va ser acabada l’any 1985, i des d’aleshores i fins el 2001 va romandre sota titularitat de la Cambra de Comerç i Indústria; tota una garantia de qualitat i conservació. Empuriabrava va finalitzar-se entre deu i quinze anys abans sense un recolzament digne de la promotora, només cal recordar que els habitatges de la marina no disposaven d’una xarxa de clavegueram, ni d’unes voreres mereixedores d’un complex residencial de primera categoria. No he estat mai a Port Camargue però estic completament segur que aquestes mancances mai s’han produït. De tot això la culpa no la té ni els anteriors ajuntaments ni l'actual, sinó un cúmul de circumstàncies que han coincidit al llarg dels anys.

És molt senzill comparar dues fotografies on s’observen tantes diferències, però és molt difícil trobar les solucions. Ja sé que una de les coses que més mal d’ulls fa de la imatge d'Empuriabrava són les voreres, però com es posa remei? Promourà vostè unes contribucions especials per arranjar tots els carrers de la marina, amb la quantitat de quilòmetres que això representa? Ho farà ara en aquests moments de tanta dificultat econòmica que passen alguns dels nostres veïns? Ja sap que 1.335.000 euros s’està pendent de cobrar de les obres de clavegueram degut als aplaçaments i als rebuts impagats per falta de saldo d’alguns contribuents? Sincerament creu que si no s’han pres mesures de millora és perquè ningú les ha pensades? O perquè realment costa trobar el finançament per desenvolupar les accions?

Fer demagògia de manera gratuïta té els seus riscos, Sr. Augé. Cal tenir coneixements bàsics per reivindicar i molta modèstia per plantejar solucions.

Si realment pensa arreglar tot el que cal millorar a Empuriabrava amb contribucions especials, el convido que ho contempli en el seu programa electoral i adverteixi al seu electorat que si governa augmentarà la càrrega fiscal sobre els seus veïns.


dimecres, 13 d’abril del 2011

17 homes i dones d'Esquerra

Ja tenim els noms i cognoms de les persones que integren la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya a Castelló d'Empúries. Es tracta d'una candidatura jove i amb molta empenta, capaç de seguir treballant intensament pel seu municipi.

Vam fer la presentació pública a la capella del convent de Santa Clara i va acompanyar-nos Joan Puigcercós, qui va recolzar i engrescar a tots els homes i dones d'Esquerra a lluitar pel seu municipi, especialment en aquests moments tant complicats.

Salvi Güell, Anna Massot, Jaume Mach, Esther Piris, Jordi Reitg, Ramon Piris, Marisol Sellés, Anna Laporta, Jaume Duñach, Rafael Jimenez, Maria Dolors Goy, Francesc Escudero, Joan Dalmau, Albert Besora, Anna Maria Comas, Emilie Magenti, Pere Puig.

dijous, 7 d’abril del 2011

Sobre catàlegs, revistes i fulletons

La política i la gent que s’hi dedica pot ser molt rebuscada, especialment en època electoral. Aquesta reflexió la faig després de sentir a aquells que es fan passar per defensors dels interessos d'Empuriabrava, quan veig que es queixen per la publicació del catàleg de serveis, de la revista municipal i dels fulletons informatius de l’atermenament dels canals. Segons diuen aquests documents apareixen "en època de crisis quan no hi ha diners ni per arreglar els carrers". Davant d’això jo voldria demanar que no s’utilitzés la demagògia i els falsos arguments per confondre a la gent. Tothom sap que no té el mateix cost asfaltar uns quants carrers (que reconec fa molta falta), que costejar l’edició d’aquests treballs.

Però anem per pams. Precisament, degut a la crisis, la revista d’informació municipal, La Muga, va deixar-se de publicar ara farà més d’un any. Vam decidir destinar aquests diners a costejar altres aspectes de l’administració potser més importants. Ara, un cop s’ha tingut suficient contingut per omplir-la, s’ha imprès un nou número amb novetats destacades per transmetre a la ciutadania.

Pel que fa al catàleg de serveis, i per aquells que els hi amoïna el seu preu, la Diputació de Girona costejarà més de la meitat del seu valor. El moment de la seva difusió apareix quan el govern municipal dóna per consolidats tota una sèrie de projectes iniciats en l'actual legislatura, i això agradi o no, en un municipi com el nostre i en temps de crisis s’ha de publicitar perquè la gent sàpiga que es fan tota una sèrie de serveis molt necessaris per una bona atenció de les persones, uns serveis que entenem nosaltres han de continuar durant la propera legislatura, una dotació social que mai havia tingut Empuriabrava i que ara, desprès d'aquests últims quatre anys, sortosament té.

Finalment respecte els fulletons cal dir que no és res més que una conseqüent actuació de la política de comunicació que aquest ajuntament va iniciar l'any 2008 quan va començar la problemàtica dels atermenaments d'Empuriabrava.

El que més m’intranquil·litza no són les crítiques, sinó que les persones que les fan es defineixen com a defensors dels interessos d'Empuriabrava i de la seva ciutadania. Realment si això fos així, aquesta gent en comptes de parlar del cost d’aquest material haurien de parlar de la quantitat de coses que s’han fet a Empuriabrava i que precisament es recullen en aquest catàleg i en aquesta revista. Parlem ni més ni menys que dels serveis socials instal•lats a l'Espai Proa del club nàutic, l’escola de primària, de l'’institut de secundària i de la llar d’infants d'Empuriabrava, l’ampliació del consultori mèdic del centre cívic, la reforma de l’oficina de turisme d'Empuriabrava, els contactes polítics per resoldre la problemàtica de la llei de costes, els punts urbans de salut, la via verda-carril bici dels Salins i també el poder dir que ja tenim en propietat la Plaça de les Palmeres.

Sincerament, si les crítiques realment giren entorn a la nostra acció de govern a Empuriabrava, em sento molt orgullós, perquè mai en tant poc temps s’havia fet tant per Empuriabrava.

No voldria acabar sense parlar d’asfaltatges i arranjaments de carrers. Sóc el primer en reconèixer que cal una repassada a bona part del nostre terme municipal, però la situació financera no és la més òptima per realitzar una actuació d’aquest tipus. No obstant, respecte això, tenim dues opcions: O bé intervenim en els trams que més ho requereixen (com pensem fer properament) o fem com a la legislatura anterior, asfaltar el que convingui i no poder pagar-ho i esperar que ho pagui un nou consistori.