dijous, 4 de novembre del 2010

Defensem la nostra llengua!

Què està passant amb la nostra llengua? A qui fa nosa? Com és possible que partits minoritaris del nostre país amb recursos diversos puguin alterar la voluntat del poble català? A qui l’interessa crear disfuncions i enrarir la convivència a casa nostra fent servir la llengua com a pretext? Ens podem permetre els catalans la vulneració dels nostres drets lingüístics?

Els diferents reglaments d’usos lingüístics als nostres municipis són per a protegir una llengua parlada en territoris a on viuen deu milions de persones. Si no la protegim, la llengua castellana, parlada per molta més gent, i per tant molt més potent i sense perill de desaparèixer, es menjarà en poc temps la nostra i això no ho podem permetre. Tenir una llengua pròpia és senyal d’identitat, riquesa cultural i eina indispensable per a arribar a ser algun dia un Estat independent dins la Unió Europea.

Què podem fer per a reaccionar davant l’atac de les cúpules d’aquests partits polítics que han presentat recurs contra l’ús preferent de la llengua catalana als nostres ajuntaments?

Hi ha d’haver la resposta individual de cada un de nosaltres vers aquest atac. Els que ens creiem de veritat que som una nació i estimem la nostra llengua comencem a demostrar-ho. Fem que cada dia sigui una lluita constant en favor de la llengua catalana. Parlem en català, comprem en català, escrivim en català, cridem en català, reneguem en català, pensem en català, divertim-nos en català, fem un ús social del català el màxim que puguem. Això no vol dir que menyspreem les altres llengües, al contrari, enfortir la nostra llengua és estar a favor de totes les llengües del món, és estar a favor que al món convisquin quantes més llengües millor, sense exclusió de cap.

També crec que les administracions que es veuen afectades per les resolucions judicials que fa poc s’han donat a conèixer han de reaccionar i ser bel·ligerants davant aquests fets. Els nostres ajuntaments han de donar exemple i han de ser els primers en contemplar sense embuts la protecció de la llengua catalana. Si no ho féssim, abdicaríem amb massa facilitat de les nostres obligacions davant dels que no volen que la nostra nació tingui el futur que molts desitgem i evidentment això passa per mantenir la llengua pròpia de casa nostra.

Si convé ser subversius, ho serem. Si convé ser bel·ligerants, ho serem . Si convé ser insubmisos, ho serem.