dimarts, 18 de maig del 2010

Sembla ser que comença la precampanya

Gràcies a la professionalitat de la revista CRAE hem conegut la notícia que el cap de l’oposició, el desaparegut de la vida pública Xavier Sanllehí, tornarà a presentar-se a les properes eleccions municipals per (segons dóna a entendre) “retornar l’ordre” a aquest municipi. Malgrat que deixa clar que és amb CiU cal recordar que el Sr. Sanllehí canvia de partit de manera periòdica i potser ja toca canviar. De fet, hem de recordar, que no va aparèixer a la fotografia que Artur Mas va fer-se recentment a Figueres amb els “barons” de Convergència de la comarca. Allà trobàvem els principals representants del partit i el cap de llista de Castelló d’Empúries (el tercer municipi de l’Alt Empordà) no hi era, o si més no, no se’l va veure... Esperem que properament (i si pot ser abans de les properes eleccions al Parlament de Catalunya) sapiguem (del cert) tots els castellonins amb quina formació es presentarà com a alcaldable.

Cal dir que des d’Esquerra sí tenim clar qui serà el candidat a les properes eleccions municipals, seré jo mateix; encapçalant per tercera i darrera vegada la llista que estem preparant pel mes de maig de l’any vinent. En aquest cas ja compto amb el suport de la Secció Local d’Esquerra a Castelló d’Empúries i amb el vist-i-plau de la Federació Comarcal d’Esquerra a la nostra comarca.

Aprofito l’avinentesa per fer alguna consideració a les respostes que fa el Sr. Sanllehí a l’entrevista d’aquesta revista. NO és cert que l’aliança que vam fer l’any 2007 fos en contra del PSC. El Sr. Rodà sap perfectament que la mateixa nit de les eleccions se li va oferir una alcaldia que ell mateix va declinar. En canvi sí que és cert que va ser una aliança, entre altres coses, contra el Sr. Sanllehí i la seva manera de governar. Un govern que ha portat a aquest Ajuntament a tenir un pla de sanejament de quatre milions d’euros, una empresa municipal de serveis al llindar de la fallida econòmica i algunes accions realitzades a l’anterior mandat de dubtosa legalitat que estan essent investigades per les autoritats competents.

En referència a l’acció de govern, voldria assenyalar que les grans obres i equipaments dels municipis normalment es plantegen en una legislatura i s’acaben inaugurant a la següent. És un fet habitual a molts ajuntaments i el nostre no és cap excepció. Ara estem acabant projectes de l’anterior mandat i, a la propera legislatura s’acabaran altres projectes que ara s’estan iniciant...

dimecres, 12 de maig del 2010

L'ensurt de la Magda, les amenaces i les noves tecnologies...

Fa molts anys existia un diari que, si no recordo malament, es deia “El Caso”. En ell podies trobar coses morboses i terribles, n’era ple. Avui dia no cal recórrer a aquest tipus de premsa, ens les trobem a cada cantonada. No cal anar més lluny, ahir coneixíem la inesperada i terrible agressió que patia l’alcaldessa de Roses, la Magda. L’espant que això deu deixar al cos, ha de ser inimaginable. Segur que és com una pel·lícula que li passa a algú altre i que no creus que et pugui arribar a passar mai a tu.

Aprofito per transmetre a la Magda Casamitjana molts ànims i oferir-li tot el meu suport i sensibilitat.

Les persones que com jo, que creiem en el respecte mutu i sobretot en el respecte a la integritat física, no ens entra al cap que puguin passar situacions d’aquestes, i ja veus! Són coses que passen.

Salvant les distàncies també ho podem veure als diferents blocs i facebooks i tota aquesta nova tecnologia que posa a l’abast de qualsevol persona la possibilitat, si més no, d’insultar, d’escalfar els ànims i a sobre dins el més flagrant anonimat. Es posen qualsevol nick, entren dins un paper de teatre i es creuen líders d’opinió i messies del poble.

Les persones que treballem als ajuntaments, som possiblement persones molt il·luses amb ideals i idees que volem seguir. Amb un esperit de servei i de treball perquè el nostre poble avanci i ho faci de la millor manera possible. No ens hi dediquem pas per tocar els nassos a ningú ni per fer que les coses de tothom vagin malament, sinó tot el contrari. Però ja veiem com ens podem posar en perill si no fem cas als “qué hay de lo mío, senyor alcalde?”. Haurem de suportar una societat cada vegada més agressiva i anònima?. Una societat que es veu amb la llicència de dir des de l’anonimat verdaderes barbaritats i acusacions?

La meva pregunta és: podrem tirar endavant sense sortir-ne ferits física, personal o anímicament?

La taula està servida! Espero les vostres respostes i opinions.