divendres, 25 de febrer del 2011

Anar a per llana i tornar esquilat

L'edició del divendres 25 de febrer de l'Hora Nova publica aquest article d'opinió.


Anar a per llana i tornar esquilat

Ja vaig dir en alguna ocasió que parlar de la fiscalia i de les presumptes il·legalitats que va cometre l'exalcalde i l'exgerent no és tema que em satisfaci, ja que amb successos d’aquest tipus tots sortim perdent, especialment el prestigi del poble i la seva classe política. Però en aquesta ocasió em veig amb l’obligació de parlar-ne davant les darreres notícies. El Ministeri fiscal considera que hi podria haver delicte de prevaricació davant l’actitud que van adoptar els anteriors responsables municipals, especialment atenent a l'informe desfavorable que el secretari municipal va emetre davant la proposta de la gerència.

Però del que voldria parlar realment és del rerefons de tot plegat, allò que li dóna sentit al títol d’aquest article. Vull recordar una vegada més que la fiscalia ha investigat aquest assumpte (i ara ha presentat una querella al Jutjat de Figueres, segons informa la premsa) a partir de la sentència que va dictar la jutgessa del Contenciós Administratiu on preveia possible prevaricació en l’actuació del Sr. Sanllehí i el Sr. Pujol. Possiblement si l'exgerent no s’hagués entretingut a presentar contenciosos administratius contra l'Ajuntament a tort i a dret, probablement avui no estaríem parlant que va anar a per llana i va tornar esquilat. Amb això, no vull dir que les persones no tinguin dret a reivindicar judicialment els seus drets, tot el contrari, només vull dir que cal anar en compte i valorar les conseqüències que poden tenir les coses que fem.

I en cap cas és permissible acceptar insinuacions com les que el Sr. Sanllehí va fer dijous a la premsa escrita, on es pregunta per què aquest cas no va sortir a la llum abans. Cal recordar-li que la sentència on s’informa d’una possible prevaricació data de l’any 2010, i que la tramitació de la querella de fiscalia al jutjat data de febrer de 2011.

dijous, 17 de febrer del 2011

Resposta a J. M. Fonalleras

El Periódico de Catalunya va dedicar-nos una d’aquelles perles que no tenen perdó. Es tracta d’un article d’opinió que J. M. Fonalleras va elaborar sobre Empuriabrava suposadament a propòsit dels darrers esdeveniments que l’afecten.

Immediatament després vaig redactar una carta per replicar la "dedicatòria" d'aquest periodista. (Publicada finalment el 23 de febrer). Malgrat que no sigui aquesta la via més adequada m’agradaria compartir amb vosaltres la meva resposta.

A continuació l’article de Fonalleras:
"Novel·la Negra. Si hagués d’escriure una novel•la negra, situaria l’acció en un poble de la costa creat de manera artificial, construït en un espai on fa temps, abans que hi plantessin ciment i asfalt, hi havia només aiguamolls, ocells i mosquits. Faria que, en aquest poble, es pogués accedir a les cases per mar, que els traficants i els contrabandistes (que serien uns dels elements de la trama) poguessin arribar amb iot en un embarcador propi sense que ningú se n’adonés. Les cases, en aquesta novel•la negra, es connectarien entre elles a través d’uns canals que la publicitat vendria com si es tractés de la Venècia catalana. Seria un poble fantasma, a l'hivern, i, a l’estiu, molt poblat, amb tot de vellets d’obscura procedència centreeuropea que vindrien a morir-hi. Hi hauria algun assassinat, per descomptat, i algun lligam amb màfies i baixos fons i amb individus d’ideologia ultradretana. A prop d’aquesta urbanització decadent, m’imaginaria un descampat amb tot de ninots mecànics de fira exposats a la intempèrie, i tobogans en forma de pallasso gegant, i gratacels que havien estat de luxe i que ara jauen com esquelets de dinosaure, buits. La novel•la, doncs, tindria un punt de relat terrorífic. I també hi hauria pinzellades socials, amb immigrants sense feina que viurien encongits en un garatge. I, a aquest espai sinistre, li posaria un nom així com Empúria, que em sonés clàssic, i hi afegiria Brava, perquè semblés encara més salvatge."

Resposta:

Com a Alcalde de Castelló d’Empúries i en nom dels veïns d’aquest municipi, em veig en l’obligació d’escriure a El Periódico per fer apreciacions sobre l’article que J. M. Fonalleras va escriure el passat 3 de febrer en relació a Empuriabrava.

Amb aquesta carta no pretenc censurar ningú, més aviat el contrari, convidar a l’autor de l’article que parli d’Empuriabrava en tots els seus aspectes, fins i tot dels bons, d’aquells amb els que els periodistes sensacionalistes no emplenen ni una sola pàgina dels seus diaris. La “Venècia catalana“ difereix molt de ser el que diu l’article en qüestió. Empuriabrava és la marina residencial mes gran d’Europa, són més de vuit mil persones que hi fan vida diàriament i que treballen per tenir un futur millor, com més o menys tothom. Empuriabrava és un centre turístic de referència, amb turisme de sol i platja, sí, però també pertany a un municipi turístic esportiu reconegut per la Generalitat de Catalunya, amb el centre de paracaigudisme més important d'Europa. Els nostres càmpings no tenen res a envejar als millors de tot el país. El sector nàutic és importantíssim, es tracta de la indústria més potent del nostre municipi, totalment complementària amb la indústria turística. A Empuriabrava estem treballant de valent per dotar-la dels serveis essencials que, just és reconèixer-ho, no es varen preveure quan es va construir: escoles (una de primària i una de secundària, que ja funcionen), una llar d’infants a punt de acabar la seva construcció i que a partir del curs vinent ja funcionarà, l'ampliació del dispensari mèdic, dos espais municipals destinats a serveis de atenció a les persones (cursos per a adults, serveis socials, borsa de treball...)

NO és cert que a “Empuriabrava sempre passen coses dolentes”, jo diria que també en passen de bones, però que aquestes mai són protagonistes de cap article ni de cap notícia.

A Empuriabrava, a Castelló d’Empúries, som gent normal, gent pacífica, amable i quan ens emprenyen també traiem el nostre caràcter. Aquell tocat per la tramuntana i que ens fa revoltar quan veiem articles als diaris que considerem injustos i poc objectius.