divendres, 24 de desembre del 2010

He tingut un somni...

He somniat que vivia en un país on es podia ensenyar la llengua pròpia, sense que ningú de fora ho impedís.

He somniat que vivia en un país on els mitjans de comunicació oficials podien fer la seva feina sense que ningú de fora els digués amb quina llengua fer-ho.

He somniat que vivia en un país on les administracions es podien dirigir als seus ciutadans amb normalitat, amb la llengua pròpia i sense imposicions de cap tipus.

La llista de somnis és molt llarga i els somnis sempre em condueixen a un país normal on no he de demanar perdó pel fet de ser català i exercir com a tal.

Però els somnis s’acaben i el fet de despertar-nos ens porta a la realitat.

Hem sofert un altre atac a la nostra llengua, ara per part del Tribunal Suprem i no podem restar impassibles davant d’aquest fet. Ens hem de rebel·lar, des dels mestres, periodistes, polítics, gent del carrer... Tothom ha de col·laborar en fer de Catalunya una nació insubmisa davant d’aquestes imposicions.

Ja no n’hi ha prou amb manifestacions, ara és l’hora d’arromangar-se en el dia a dia. La unió fa la força, ja ho diuen, i és ben cert.

Les darreres eleccions ens han donat un nou Govern a Catalunya. Des de la Generalitat és des d'on primer s’ha de actuar, prenent les mesures oportunes per donar suport als mestres, periodistes i polítics i demés gent del carrer que es mostrin insubmisos davant l'imposició de la llengua castellana a segons quins àmbits

El sistema d’immersió lingüística que funciona a les escoles del nostre país és clar que s és un element d’integració social que no ens podem permetre de perdre. A més, garanteix un correcte coneixement de les llengües catalana i castellana per part dels alumnes. L’últim informe PISA així ho reflecteix.

Els senyors dels diferents tribunals que atempten contra la nostra llengua i el nostre model de societat, pretenent dividir el nostre poble per fer-lo mes feble. No ho hem de permetre. No podem acceptar que uns senyors que viuen lluny del nostre país puguin dir-nos com hem de fer les coses. No pot ser que el seu pes específic a l’hora de decidir les coses de casa nostra sigui tant alt, superior a la voluntat manifestada explícitament pel poble de Catalunya. NO POT SER!!!

DEFENSEM LA NOSTRA LLENGUA
INSUBMISSIÓ A AQUESTA SENTÈNCIA

divendres, 10 de desembre del 2010

Sobre les darreres eleccions al Parlament

Encara no m’he refet dels resultats d’aquestes últimes eleccions, però em veig amb l’obligació moral de comentar-los, més que res per expressar el malestar i el neguit que m’han provocat.

El triomf de CiU és clar, massa, al meu entendre. Podrà manar i aplicar les seves polítiques sense masses dificultats. Això em genera una certa por a la reculada que patirem a nivell nacional en matèries socials, èxits que han costat molt d’aconseguir i que es poden veure retallats en aplicació de polítiques purament de dretes. També em costa de digerir que el percentatge que se suposa de sobiranisme que hi ha al nostre país quedi reflectit en uns resultats que precisament no van en aquesta línea. L’independentisme ha baixat en representació al nostre parlament respecte a les últimes eleccions, i és més, si les forces independentistes s’haguessin presentat juntes hauria baixat igualment. Tot plegat lamentable!

Igualment lamentable és la pujada de partits molt allunyats en la seva ideologia del concepte de país que jo tinc: PP, C’s o PxC.

És evident que el poble de Catalunya ha castigat l’últim tripartit.

Al meu entendre el meu partit, ERC, ha estat castigat en part injustament. Evidentment no ens han perdonat que contribuíssim a fer President de la Generalitat a José Montilla. Tampoc ens han perdonat les discussions internes dins el partit. Hem sofert el desgast de governar en temps de crisi, tot i que crec que els consellers d’ERC han fet una feina prou lloable, millor que durant la primera legislatura. Hem patit també la competència d’altres forces independentistes.

Crec que la gent ha votat amb por i ha anat a garantir un govern compacte per sortir el més aviat millor de la crisi, però el futur és incert, depenem massa de la globalització mundial i de les decisions del govern espanyol.

A Castelló d’Empúries ha passat en general com a la resta del país. Victòria incontestable de CiU, el PP segona força política, baixada d'ERC, PSC i ICV, bons resultats de C’s i PxC i entrada a la política amb força de SI i un resultat més fluix per a Reagrupament.

Evidentment des d'ERC valorem molt negativament aquests resultats. Ara és temps d’anàlisi i de buscar solucions per remuntar el vol. Tenim les eleccions municipals a tocar i evidentment esperem fer uns millors resultats que aquests.

Són extrapolables aquests resultats a les eleccions municipals? Tothom diu que no, en tot cas aquests resultats no ajuden als partits que hem baixat.

Demano als militants, simpatitzants i votants d’ERC que a les municipals que ens ajudin a remuntar el vol amb propostes, suggeriments, idees...

Moltes gràcies.