Anar a per llana i tornar esquilat

L'edició del divendres 25 de febrer de l'Hora Nova publica aquest article d'opinió.


Anar a per llana i tornar esquilat

Ja vaig dir en alguna ocasió que parlar de la fiscalia i de les presumptes il·legalitats que va cometre l'exalcalde i l'exgerent no és tema que em satisfaci, ja que amb successos d’aquest tipus tots sortim perdent, especialment el prestigi del poble i la seva classe política. Però en aquesta ocasió em veig amb l’obligació de parlar-ne davant les darreres notícies. El Ministeri fiscal considera que hi podria haver delicte de prevaricació davant l’actitud que van adoptar els anteriors responsables municipals, especialment atenent a l'informe desfavorable que el secretari municipal va emetre davant la proposta de la gerència.

Però del que voldria parlar realment és del rerefons de tot plegat, allò que li dóna sentit al títol d’aquest article. Vull recordar una vegada més que la fiscalia ha investigat aquest assumpte (i ara ha presentat una querella al Jutjat de Figueres, segons informa la premsa) a partir de la sentència que va dictar la jutgessa del Contenciós Administratiu on preveia possible prevaricació en l’actuació del Sr. Sanllehí i el Sr. Pujol. Possiblement si l'exgerent no s’hagués entretingut a presentar contenciosos administratius contra l'Ajuntament a tort i a dret, probablement avui no estaríem parlant que va anar a per llana i va tornar esquilat. Amb això, no vull dir que les persones no tinguin dret a reivindicar judicialment els seus drets, tot el contrari, només vull dir que cal anar en compte i valorar les conseqüències que poden tenir les coses que fem.

I en cap cas és permissible acceptar insinuacions com les que el Sr. Sanllehí va fer dijous a la premsa escrita, on es pregunta per què aquest cas no va sortir a la llum abans. Cal recordar-li que la sentència on s’informa d’una possible prevaricació data de l’any 2010, i que la tramitació de la querella de fiscalia al jutjat data de febrer de 2011.

Resposta a J. M. Fonalleras

El Periódico de Catalunya va dedicar-nos una d’aquelles perles que no tenen perdó. Es tracta d’un article d’opinió que J. M. Fonalleras va elaborar sobre Empuriabrava suposadament a propòsit dels darrers esdeveniments que l’afecten.

Immediatament després vaig redactar una carta per replicar la "dedicatòria" d'aquest periodista. (Publicada finalment el 23 de febrer). Malgrat que no sigui aquesta la via més adequada m’agradaria compartir amb vosaltres la meva resposta.

A continuació l’article de Fonalleras:
"Novel·la Negra. Si hagués d’escriure una novel•la negra, situaria l’acció en un poble de la costa creat de manera artificial, construït en un espai on fa temps, abans que hi plantessin ciment i asfalt, hi havia només aiguamolls, ocells i mosquits. Faria que, en aquest poble, es pogués accedir a les cases per mar, que els traficants i els contrabandistes (que serien uns dels elements de la trama) poguessin arribar amb iot en un embarcador propi sense que ningú se n’adonés. Les cases, en aquesta novel•la negra, es connectarien entre elles a través d’uns canals que la publicitat vendria com si es tractés de la Venècia catalana. Seria un poble fantasma, a l'hivern, i, a l’estiu, molt poblat, amb tot de vellets d’obscura procedència centreeuropea que vindrien a morir-hi. Hi hauria algun assassinat, per descomptat, i algun lligam amb màfies i baixos fons i amb individus d’ideologia ultradretana. A prop d’aquesta urbanització decadent, m’imaginaria un descampat amb tot de ninots mecànics de fira exposats a la intempèrie, i tobogans en forma de pallasso gegant, i gratacels que havien estat de luxe i que ara jauen com esquelets de dinosaure, buits. La novel•la, doncs, tindria un punt de relat terrorífic. I també hi hauria pinzellades socials, amb immigrants sense feina que viurien encongits en un garatge. I, a aquest espai sinistre, li posaria un nom així com Empúria, que em sonés clàssic, i hi afegiria Brava, perquè semblés encara més salvatge."

Resposta:

Com a Alcalde de Castelló d’Empúries i en nom dels veïns d’aquest municipi, em veig en l’obligació d’escriure a El Periódico per fer apreciacions sobre l’article que J. M. Fonalleras va escriure el passat 3 de febrer en relació a Empuriabrava.

Amb aquesta carta no pretenc censurar ningú, més aviat el contrari, convidar a l’autor de l’article que parli d’Empuriabrava en tots els seus aspectes, fins i tot dels bons, d’aquells amb els que els periodistes sensacionalistes no emplenen ni una sola pàgina dels seus diaris. La “Venècia catalana“ difereix molt de ser el que diu l’article en qüestió. Empuriabrava és la marina residencial mes gran d’Europa, són més de vuit mil persones que hi fan vida diàriament i que treballen per tenir un futur millor, com més o menys tothom. Empuriabrava és un centre turístic de referència, amb turisme de sol i platja, sí, però també pertany a un municipi turístic esportiu reconegut per la Generalitat de Catalunya, amb el centre de paracaigudisme més important d'Europa. Els nostres càmpings no tenen res a envejar als millors de tot el país. El sector nàutic és importantíssim, es tracta de la indústria més potent del nostre municipi, totalment complementària amb la indústria turística. A Empuriabrava estem treballant de valent per dotar-la dels serveis essencials que, just és reconèixer-ho, no es varen preveure quan es va construir: escoles (una de primària i una de secundària, que ja funcionen), una llar d’infants a punt de acabar la seva construcció i que a partir del curs vinent ja funcionarà, l'ampliació del dispensari mèdic, dos espais municipals destinats a serveis de atenció a les persones (cursos per a adults, serveis socials, borsa de treball...)

NO és cert que a “Empuriabrava sempre passen coses dolentes”, jo diria que també en passen de bones, però que aquestes mai són protagonistes de cap article ni de cap notícia.

A Empuriabrava, a Castelló d’Empúries, som gent normal, gent pacífica, amable i quan ens emprenyen també traiem el nostre caràcter. Aquell tocat per la tramuntana i que ens fa revoltar quan veiem articles als diaris que considerem injustos i poc objectius.

Oportunisme i electoralisme

Aquest nou article podria molt ben ser la segona part del "pilotes fora" però, en aquesta ocasió, amb una altra temàtica de rere fons: els atermenaments! Divendres vaig quedar-me de pedra quan vaig veure les declaracions de Xavier Sanllehí a Empordà Televisió. Primer de tot vaig quedar sorprès pel temps que li van concedir, més de 13 minuts. Va ser una actuació totalment electoralista, repetint arguments i menyspreant les diferents iniciatives que s’han pres des de totes bandes pel que fa a aquest tema, a més barrejant problemàtiques totalment diferents per a confondre la gent.

Davant la reiteració del Sr. Sallehí en dir que l'actual equip de govern es va posicionar amb l'empresa concessionària dels canals en comptes de fer-ho amb els veïns, he de dir que seria bo que consultés l’hemeroteca que tant li agrada esmentar. Concretament el 4 d’abril de 2007, poc abans de les eleccions municipals, El Punt publicava un article prou interessant: "L'Ajuntament entrarà en la gestió dels canals d'Empuriabrava", i sabeu amb qui? Doncs amb la mateixa empresa concessionària, creant una empresa mixta.

Trobo molt agosarat que el representant de CiU insinuï que amb el canvi de legislatura s’hagi iniciat tot l’enrenou dels atermenaments, com si a l'actual govern municipal li interessés algun mal pels seus propis veïns. Això és una pseudo-acusació molt greu que caldria que algun dia rectifiqués.

D’altra banda celebro que el Sr. Sanllehí s’ompli la boca de noms com el de Josep Antoni Duran i Lleida, Pere Macias i Montserrat Surroca. Està bé que treballi a nivell polític per desencallar el tema al Congrés i també denota que aquests polítics (de renom) el tenen en consideració, o més aviat tenen en consideració al municipi de Castelló d’Empúries, greument afectat per la resolució sobre l’atermenament.

Més enllà del que digui o deixi de dir el Sr. Sanllehí, puc dir que l'Ajuntament de Castelló d'Empúries, el seu Alcalde i tot el govern municipal treballem intensament perquè l'atermenament sobre els canals d'Empuriabrava no es produeixi, així com per garantir al màxim els interessos de tots i cadascuns dels veïns de la marina residencial. Per ara, la Ministra de Medi Ambient i Medi Rural i Marí està al cas de les nostres reivindicacions i properament seran tingudes en consideració per encàrrec propi d'aquest Alcalde.

Espero que les iniciatives per TOTS engegades donin el seu fruit, i que ningú s’apropiï d’un possible èxit. Si més no jo o el meu equip de govern no ho farem. És una qüestió massa important com per fer-ne demagògia. Si els resultats de tot plegats són positius, serà una victòria de tothom: associacions de propietaris, govern, partits polítics...

Pilotes fora

M’he volgut mantenir al marge de fer gaires declaracions sobre el cas de presumpta prevaricació que afecta a l'exgerent i l'exalcalde, més que res per l'incomoditat de tot plegat i per la mala imatge que això genera al municipi. Però ha arribat un moment en que cal dir les coses pel seu nom, especialment després de llegir les declaracions que el Sr. Sanllehí porta fent a la premsa sobre aquest assumpte.

Considero que va ser prou intolerable l’argument que va utilitzar sobre la possible falsificació del document públic del secretari, assegurant que va ser un informe negatiu fet a posteriori. Una acusació que posa en entredit la independència de l’òrgan de la secretaria municipal. Però allà on la maduresa política brilla per la seva absència és quan llegim les darreres declaracions al setmanari de l'Hora Nova i on es recull la intenció de Sanllehí de prendre accions legals per "denúncia falsa amb finalitats polítiques". En tot cas, voldria recordar-li, que la denúncia caldrà que l’interposi contra la pròpia justícia ja que va ser la jutge del Contenciós-Administratiu número 2 de Girona qui adverteix en la sentència la presumpta prevaricació per part de l'exalcalde i l'exgerent.

Torno a recordar que no haguéssim arribat a aquest punt si l’antiga gerència no hagués portat al Contenciós a l'actual Ajuntament de Castelló d'Empúries per haver-li retirat el complement econòmic que ell mateix va intentar consolidar en el seu sou per sempre, amb el vist i plau del Sr. Alcalde. Una actuació que la jutgessa va considerar nul·la de ple dret i on va observar presumpta prevaricació.

El fet de tirar pilotes fora és una tàctica prou recurrent del Sr. Sanllehí quan no té arguments contundents per defensar-se, però en aquesta ocasió considero que ha anat massa lluny.

He tingut un somni...

He somniat que vivia en un país on es podia ensenyar la llengua pròpia, sense que ningú de fora ho impedís.

He somniat que vivia en un país on els mitjans de comunicació oficials podien fer la seva feina sense que ningú de fora els digués amb quina llengua fer-ho.

He somniat que vivia en un país on les administracions es podien dirigir als seus ciutadans amb normalitat, amb la llengua pròpia i sense imposicions de cap tipus.

La llista de somnis és molt llarga i els somnis sempre em condueixen a un país normal on no he de demanar perdó pel fet de ser català i exercir com a tal.

Però els somnis s’acaben i el fet de despertar-nos ens porta a la realitat.

Hem sofert un altre atac a la nostra llengua, ara per part del Tribunal Suprem i no podem restar impassibles davant d’aquest fet. Ens hem de rebel·lar, des dels mestres, periodistes, polítics, gent del carrer... Tothom ha de col·laborar en fer de Catalunya una nació insubmisa davant d’aquestes imposicions.

Ja no n’hi ha prou amb manifestacions, ara és l’hora d’arromangar-se en el dia a dia. La unió fa la força, ja ho diuen, i és ben cert.

Les darreres eleccions ens han donat un nou Govern a Catalunya. Des de la Generalitat és des d'on primer s’ha de actuar, prenent les mesures oportunes per donar suport als mestres, periodistes i polítics i demés gent del carrer que es mostrin insubmisos davant l'imposició de la llengua castellana a segons quins àmbits

El sistema d’immersió lingüística que funciona a les escoles del nostre país és clar que s és un element d’integració social que no ens podem permetre de perdre. A més, garanteix un correcte coneixement de les llengües catalana i castellana per part dels alumnes. L’últim informe PISA així ho reflecteix.

Els senyors dels diferents tribunals que atempten contra la nostra llengua i el nostre model de societat, pretenent dividir el nostre poble per fer-lo mes feble. No ho hem de permetre. No podem acceptar que uns senyors que viuen lluny del nostre país puguin dir-nos com hem de fer les coses. No pot ser que el seu pes específic a l’hora de decidir les coses de casa nostra sigui tant alt, superior a la voluntat manifestada explícitament pel poble de Catalunya. NO POT SER!!!

DEFENSEM LA NOSTRA LLENGUA
INSUBMISSIÓ A AQUESTA SENTÈNCIA

Sobre les darreres eleccions al Parlament

Encara no m’he refet dels resultats d’aquestes últimes eleccions, però em veig amb l’obligació moral de comentar-los, més que res per expressar el malestar i el neguit que m’han provocat.

El triomf de CiU és clar, massa, al meu entendre. Podrà manar i aplicar les seves polítiques sense masses dificultats. Això em genera una certa por a la reculada que patirem a nivell nacional en matèries socials, èxits que han costat molt d’aconseguir i que es poden veure retallats en aplicació de polítiques purament de dretes. També em costa de digerir que el percentatge que se suposa de sobiranisme que hi ha al nostre país quedi reflectit en uns resultats que precisament no van en aquesta línea. L’independentisme ha baixat en representació al nostre parlament respecte a les últimes eleccions, i és més, si les forces independentistes s’haguessin presentat juntes hauria baixat igualment. Tot plegat lamentable!

Igualment lamentable és la pujada de partits molt allunyats en la seva ideologia del concepte de país que jo tinc: PP, C’s o PxC.

És evident que el poble de Catalunya ha castigat l’últim tripartit.

Al meu entendre el meu partit, ERC, ha estat castigat en part injustament. Evidentment no ens han perdonat que contribuíssim a fer President de la Generalitat a José Montilla. Tampoc ens han perdonat les discussions internes dins el partit. Hem sofert el desgast de governar en temps de crisi, tot i que crec que els consellers d’ERC han fet una feina prou lloable, millor que durant la primera legislatura. Hem patit també la competència d’altres forces independentistes.

Crec que la gent ha votat amb por i ha anat a garantir un govern compacte per sortir el més aviat millor de la crisi, però el futur és incert, depenem massa de la globalització mundial i de les decisions del govern espanyol.

A Castelló d’Empúries ha passat en general com a la resta del país. Victòria incontestable de CiU, el PP segona força política, baixada d'ERC, PSC i ICV, bons resultats de C’s i PxC i entrada a la política amb força de SI i un resultat més fluix per a Reagrupament.

Evidentment des d'ERC valorem molt negativament aquests resultats. Ara és temps d’anàlisi i de buscar solucions per remuntar el vol. Tenim les eleccions municipals a tocar i evidentment esperem fer uns millors resultats que aquests.

Són extrapolables aquests resultats a les eleccions municipals? Tothom diu que no, en tot cas aquests resultats no ajuden als partits que hem baixat.

Demano als militants, simpatitzants i votants d’ERC que a les municipals que ens ajudin a remuntar el vol amb propostes, suggeriments, idees...

Moltes gràcies.

Defensem la nostra llengua!

Què està passant amb la nostra llengua? A qui fa nosa? Com és possible que partits minoritaris del nostre país amb recursos diversos puguin alterar la voluntat del poble català? A qui l’interessa crear disfuncions i enrarir la convivència a casa nostra fent servir la llengua com a pretext? Ens podem permetre els catalans la vulneració dels nostres drets lingüístics?

Els diferents reglaments d’usos lingüístics als nostres municipis són per a protegir una llengua parlada en territoris a on viuen deu milions de persones. Si no la protegim, la llengua castellana, parlada per molta més gent, i per tant molt més potent i sense perill de desaparèixer, es menjarà en poc temps la nostra i això no ho podem permetre. Tenir una llengua pròpia és senyal d’identitat, riquesa cultural i eina indispensable per a arribar a ser algun dia un Estat independent dins la Unió Europea.

Què podem fer per a reaccionar davant l’atac de les cúpules d’aquests partits polítics que han presentat recurs contra l’ús preferent de la llengua catalana als nostres ajuntaments?

Hi ha d’haver la resposta individual de cada un de nosaltres vers aquest atac. Els que ens creiem de veritat que som una nació i estimem la nostra llengua comencem a demostrar-ho. Fem que cada dia sigui una lluita constant en favor de la llengua catalana. Parlem en català, comprem en català, escrivim en català, cridem en català, reneguem en català, pensem en català, divertim-nos en català, fem un ús social del català el màxim que puguem. Això no vol dir que menyspreem les altres llengües, al contrari, enfortir la nostra llengua és estar a favor de totes les llengües del món, és estar a favor que al món convisquin quantes més llengües millor, sense exclusió de cap.

També crec que les administracions que es veuen afectades per les resolucions judicials que fa poc s’han donat a conèixer han de reaccionar i ser bel·ligerants davant aquests fets. Els nostres ajuntaments han de donar exemple i han de ser els primers en contemplar sense embuts la protecció de la llengua catalana. Si no ho féssim, abdicaríem amb massa facilitat de les nostres obligacions davant dels que no volen que la nostra nació tingui el futur que molts desitgem i evidentment això passa per mantenir la llengua pròpia de casa nostra.

Si convé ser subversius, ho serem. Si convé ser bel·ligerants, ho serem . Si convé ser insubmisos, ho serem.