Passem pàgina (Article d'opinió al Diari de Girona)

Si hi ha algú que coneix millor que ningú les propietats de la suma, aquest és el Sr. Alcalde, Xavier Sanllehí. Un home que al 1995 va començar a fer de la política el seu modus vivendi. Durant aquests 20 anys d'equilibris ha procurat, a qualsevol preu i amb continus i sonats canvis de camisa -ERC, UPM i CiU-, mantenir-se en el poder. En reiterades ocasions va aconseguir que diversos regidors abandonessin les files a les quals van presentar-se per, incomprensiblement o no, donar-li suport. D'aquesta manera quasi sempre ha fet que la balança se li decantés a favor, sobrevivint a terratrèmols polítics de tota mena.

Nosaltres, Esquerra Republicana de Catalunya, perfectes coneixedors de la trajectòria de l'actual alcalde, sabem que la seva perpetuació en el poder pot portar la política municipal a una situació d'atzucac, de carrer sense sortida, de "no és una poma, és tot el cistell". Són massa anys. Intenses xarxes de clientelisme. Massa maniobres impossibles. Creació d'innombrables i excessives marques blanques: UPM, UDEM, IPM, SI. Massa compra de voluntats polítiques per, en definitiva, acabar fent allò que li ha donat sempre la gana. Sense consens. Sense participació ciutadana. Amb poca elegància política, manca de valors i ideals. Lluny dels interessos dels ciutadans, i massa a prop dels interessos d'uns pocs. Dels interessos dels mateixos de sempre. En definitiva, un mal exemple per a les futures generacions.

Sense anar més lluny, recordem com l'any 2006, ERC de Castelló d'Empúries, vàrem perdre a la regidora Elena Iglesias; persona amb qui vàrem confiar plenament perquè passés a formar part del nostre partit. Les promeses del mestre Sanllehí van pesar molt en les inquietuds d'aquella jove i, a tan sols uns mesos de les eleccions, va ingressar a l'equip de l'estrateg. Un acte carregat de traïdoria política i engany als ciutadans.

Tants canvis de camisa en tan pocs anys no són una bona targeta de presentació. Fitxar per un plat de llenties, per projectes polítics tan antagònics, demostra una falta d'idees, de seguretat i de poc respecte cap a l'elector, que en termes de servei públic al ciutadà, de transparència i d'honestedat, no és comprensible.

El que està quedant reflectit en els darrers mesos és que el senyor alcalde ha fet amb la Sra. Iglesias el que ha volgut, i més, utilitzant-la quan i com li ha plagut. No ha tingut cap escrúpol en sotmetre-la a un engany darrere l'altre, no ja perquè aquesta no el desestabilitzés políticament, sinó perquè no pogués fer créixer o s'afegís a cap altre projecte polític que amenacés, a curt o mitjà termini, la seva hegemonia o majoria en el ple municipal. I jo em pregunto, quins són els obstacles o pors que fan que els regidors que surten escopits dels successius governs d'en Sanllehí, no permeten que aquests expliquin amb veu alta els nombrosos greuges que han patit, pateixen i patiran? On ha anat a parar allò de la transparència? I l'interès del ciutadà per sobre de cap altre criteri? Qui o què fa que no surtin a la llum pública els draps bruts i disconformitats amb el modus operandi que utilitza el Sr. Alcalde.

L'any 2011, per exemple, l'actual Alcalde va establir un pacte de govern multitudinari, amb 13 regidors. Governa en coalició amb els grups municipals d'UDEM, IPM i SI. Una quantitat de partits polítics ampli que, a priori, havia de garantir-li una immillorable estabilitat política i la serenor necessària per a fiançar-se a l'Alcaldia durant 4 anys més. Però, malgrat els pactes interessats a 4 bandes, la constant compra de fidelitats i l'acumulació d'errors en l'acció de govern, li ha comportat que l'àmplia majoria que va forjar inicialment hagi anat minvant a mesura que la legislatura agonitza.

Primer va ser en José Manuel Gallego, un acèrrim defensor d'en Sanllehí que, de mica en mica, ha anat veient en l'actitud de l'Alcalde més un defecte que una virtut. A final de l'any passat vèiem com Gallego abandonava el govern i passava a l'oposició, després d'una sèrie de retrets mutus.

Ara, a menys de dos mesos per a les eleccions municipals, la regidora Iglesias escenifica el segon tremolor polític. Ara és ella qui es veu desterrada del futur d'una Convergència i Unió dividida i manipulada en benefici propi per l'actual alcalde. Tanmateix, en el darrer Ple municipal, aquesta va desmarcar-se de la disciplina de grup i va votar en contra d'un dels punts importants de l'ordre del dia. Simptomàtic. Una actuació que no va fer perillar en cap moment la majoria absoluta de la qual el Sr. Alcalde disposa, però que va escenificar com les estratègies polítiques marcades per la traïció, la manca d'ètica i de valors no porten enlloc.

Adonem-nos, doncs, que cal passar pàgina i oblidar-nos de la manera de fer d'aquests darrers 20 anys, perquè Castelló d'Empúries no es mereix això. Citant a Ovidi Montllor, i a propòsit del caire que el senyor Alcalde ha fet prendre a la política municipal castellonina, m'agradaria deixar paleses una de les meves reflexions: "A les castellonines i castellonins ja no ens alimenten molles. Ja volem el pa sencer. Vostra raó es va desfent, la nostra és força creixent".

Enllaç a l'article del Diari de Girona.