Com a catalanista que em sento crec que la idea de fer una editorial única per part de dotze diaris catalans en defensa de l’Estatut (recordem: aprovat pel Parlament de Catalunya, pels catalans en referèndum i pel Congrés dels Diputats) ha estat una decisió molt encertada i, per tant, un motiu d’aplaudiment per part de la societat catalana. Alhora considero que es tracta d’un pas endavant més en la lluita de Catalunya per a sobreviure com a nació, i que fets com aquest ens fan adonar que no ens ha de fer por donar la cara pel nostre país, al contrari, ha de ser un orgull manifestar-se en favor de Catalunya i si cal anar en contra dels qui voldrien que ens comportéssim com una regió sotmesa a l’imperialisme espanyol.
Jo, com a polític que sóc, reclamo a la classe política unitat d’acció davant la possible resposta de l’incompetent Tribunal Constitucional, i dic incompetent per dues raons:
- No són ningú per menysprear la decisió sobirana del nostre Parlament ni del poble català.
- Alguns membres d’aquest tribunal fa temps que haurien d’haver plegat per diverses causes: un és mort, un altre està recusat, i n’hi ha quatre que els hi ha caducat el mandat . . .
Què podem esperar d’aquest tribunal? Quina legitimitat té?
Els partits catalans hem de prendre consciència que la societat civil reclama unitat d’acció. Ens juguem el futur del nostre país i no podem fallar. Si no ens entenem ara, quan ho farem ?
Jo, com a independentista que sóc, vaig més enllà i crec que ha quedat més que demostrat amb fets que a Espanya no fem res. Ho dic amb sentiment i amb el cor. Però els qui no ho comparteixen que pensin amb les seves butxaques. Hi ha estudis fets i publicats que ens demostren que ens convé (i molt) ser un país independent dins el marc de la Unió Europea, tant a nivell individual com col·lectiu, com tants d’altres que ja ho han aconseguit recentment.
Hem de treballar, cadascú dins el seu àmbit, per assolir aquest objectiu. Reflexionem tots plegats què podem fer. Segur que se’ns acudeix alguna idea.
Podem col·laborar en les consultes populars sobre la independència que es faran als diferents municipis de Catalunya, podem acudir als actes i manifestacions a favor de la independència del nostre país, podem fer feina de formigueta: anar convencent un a un als nostres coneguts. Hem d’aconseguir que la majoria de la societat catalana pensi com nosaltres, aquells que volem que això sigui possible. Si no tenim aquesta majoria, mai serem independents.
Ningú regala res, i menys Espanya. Amb nosaltres tenen des de fa molts anys un filó d’or, i es lògic que no el vulguin deixar. Ara tenim l’oportunitat de fer alguna cosa realment important. La societat es mou, hi ha remor de fons. Si aconseguim una majoria que vulgui anar més lluny, ens en sortirem. Només cal que tots plegats ens arremanguem i no tinguem por de donar aquest pas endavant. La unió fa la força i la hem d’utilitzar al nostre favor. Si algú té por de sortir de l’armari, que no pateixi, molta gent algun dia ja ho va fer i ara són activistes de “ la causa “.
A vegades els somnis es converteixen en realitat i de més verdes en maduren, només és qüestió de creure i tenir fe. Jo en tinc, i tu?
Jo, com a polític que sóc, reclamo a la classe política unitat d’acció davant la possible resposta de l’incompetent Tribunal Constitucional, i dic incompetent per dues raons:
- No són ningú per menysprear la decisió sobirana del nostre Parlament ni del poble català.
- Alguns membres d’aquest tribunal fa temps que haurien d’haver plegat per diverses causes: un és mort, un altre està recusat, i n’hi ha quatre que els hi ha caducat el mandat . . .
Què podem esperar d’aquest tribunal? Quina legitimitat té?
Els partits catalans hem de prendre consciència que la societat civil reclama unitat d’acció. Ens juguem el futur del nostre país i no podem fallar. Si no ens entenem ara, quan ho farem ?
Jo, com a independentista que sóc, vaig més enllà i crec que ha quedat més que demostrat amb fets que a Espanya no fem res. Ho dic amb sentiment i amb el cor. Però els qui no ho comparteixen que pensin amb les seves butxaques. Hi ha estudis fets i publicats que ens demostren que ens convé (i molt) ser un país independent dins el marc de la Unió Europea, tant a nivell individual com col·lectiu, com tants d’altres que ja ho han aconseguit recentment.
Hem de treballar, cadascú dins el seu àmbit, per assolir aquest objectiu. Reflexionem tots plegats què podem fer. Segur que se’ns acudeix alguna idea.
Podem col·laborar en les consultes populars sobre la independència que es faran als diferents municipis de Catalunya, podem acudir als actes i manifestacions a favor de la independència del nostre país, podem fer feina de formigueta: anar convencent un a un als nostres coneguts. Hem d’aconseguir que la majoria de la societat catalana pensi com nosaltres, aquells que volem que això sigui possible. Si no tenim aquesta majoria, mai serem independents.
Ningú regala res, i menys Espanya. Amb nosaltres tenen des de fa molts anys un filó d’or, i es lògic que no el vulguin deixar. Ara tenim l’oportunitat de fer alguna cosa realment important. La societat es mou, hi ha remor de fons. Si aconseguim una majoria que vulgui anar més lluny, ens en sortirem. Només cal que tots plegats ens arremanguem i no tinguem por de donar aquest pas endavant. La unió fa la força i la hem d’utilitzar al nostre favor. Si algú té por de sortir de l’armari, que no pateixi, molta gent algun dia ja ho va fer i ara són activistes de “ la causa “.
A vegades els somnis es converteixen en realitat i de més verdes en maduren, només és qüestió de creure i tenir fe. Jo en tinc, i tu?
L'únic Estatut que serà digne per Catalunya, serà la Constitució Catalana. Fins llavors haurem de suportar les lleis espanyoles, que és el que és aquest Estatut.
ResponElimina