dimarts, 1 de desembre del 2009

No vull pensar que les paneres dels regidors fos el tema més important del Ple


A banda dels temes administratius considerats de tràmit dins el funcionament habitual del consistori, el darrer Ple ordinari també disposava d’un interessant punt a l’ordre del dia. Es tracta de l’ordenança reguladora dels coneguts locutoris telefònics que va aprovar-se per unanimitat per part de tots els integrants de la Corporació.

L’absència d’una legislació tècnica específica a nivell nacional ha provocat un buit legal difícil de resoldre en un moment com aquest en què proliferen nombrosos establiments d’aquest tipus sense cap regulació. Amb l’aprovació d’aquest propòsit Castelló d’Empúries promourà una imatge més positiva del teixit comercial de casa nostra.

Si la normativa prospera, properament els locutoris hauran de complir una regulació que s’ajustarà a uns mínims de qualitat.

El Ple va donar ràpidament l’oportunitat als regidors de l’oposició a realitzar el seu torn de precs i preguntes. Vist la darrera tendència que tenen els integrants de CiU i PSC de fer “espectacles” mediàtics en relació a diferents temes, m’esperava quelcom més de tots ells, especialment tenint en compte que el tema estrella de les seves respectives intervencions va ser el cobrament del Ple del POUM suspès i les paneres de Nadal dels senyors regidors. Increïblement el Sr. Sanllehí posava en dubte l’efectivitat del nostre ingrés a la partida d’urgències dels serveis socials municipal, atenent que el cap de llista de CiU va ser durant 12 anys Alcalde d’aquest mateix municipi i per tant coneixedor de la importància d’aquesta partida.

Pel que fa a les paneres, seguint la política de contenció econòmica i vistes les necessitats de l’àrea de serveis socials hem considerat oportú que enguany els membres de la Corporació municipal no tinguem panera, l’import de les quals la destinem a la mateixa partida solidària de l’Ajuntament. Es tracta, doncs, d’una mesura que sembla no haver agradat gaire als membres de l’oposició que reivindiquen una i altra vegada que són ells qui havien de decidir què fer amb la seva panera o amb el seu import econòmic.

Això és el més important del darrer Ple? Diu molt de tots ells!



2 comentaris:

  1. “Renovarse o morir”.

    Fue el filósofo y escritor español Unamuno quien selló la frase de que “el progreso consiste en renovarse”. Luego el pueblo hizo suyo el refrán de “renovarse o morir”, lo que implica la saludable necesidad de avivar cambios, quizás para no caer en la monotonía. En cualquier caso, pienso que las superaciones no consisten en presumir de haber llegado a la meta, sino en tender continuamente a esos avances. Algo parecido puede pasarnos a los castelloninos si nos quedamos sólo en el encandilamiento de alabanzas propiciadas, nada más y nada menos que por la misma la clase policas, afirmando que Castellón y Ampuriabrava creció más y mejor que los demás, y nos abandonamos a la lucha de acortar desigualdades o de engordar las deudas. Me parece bien que se fomenten reformas y contrarreformas, porque esto siempre fortalece, da vida, genera diálogo, que también es sano, no vayamos a caer en los regazos del abandono como ideal absoluto y nos aplaste la esclavitud que este aburrimiento nos genera.
    Realmente, el verdadero instrumento de progreso, radica más en el factor moral que en otros factores materialistas.
    Pienso sobre la necesidad de avanzar en esta línea, cruzarse de brazos sería contraproducente, sobre todo en lo que pueda favorecer el clima de convivencia. Conversar, siempre que los diálogos se cimienten en sólidas leyes morales, suele abrir caminos a la comprensión. Siendo la palabra patrimonio nativo y natural, hacer silencio no tiene sentido, como sensatamente nos los advirtió Unamuno al recordar que “el silencio es la peor mentira”, precisamente es el choque de opiniones el que nos renueva y enriquece, además de ser un buen cultivo para que madure y mejore el entendimiento.
    Creo, además, que hoy en día hace falta revitalizar una opinión pública enraizada en la verdad, capaz de ahuyentar el aluvión de verdades mal entendidas. Bajo el criterio de la valoración, singularidad y feudo de la sociedad humana, discernir oyéndonos todos, es la mejor manera de sentar luz en nuestros modos y modales cotidianos, en nuestros usos y costumbres comunes. De ahí, lo fundamental de una ética responsable en todo avance.


    Chiquito de la calzada.

    ResponElimina
  2. Trobo molt bé lo de treure les paneres... Tot sigui per reduir gastos superfluus.
    Tantmateix, trobo a faltar decisions. Per exemple, en qualsevol empresa, si tenen déficit, es plantegen una reducció de personal. Aquí, aquest es un tema tabú. No hi ha prou valentia. Només pujen impostos i taxes, mai es redueixen costos.

    ResponElimina