Escrit adreçat als lectors del setmanari de l'Empordà. Publicat el dimarts 12 d'octubre de 2010.
Cada vegada els ajuntaments tenim més problemes a l'hora de compaginar el medi ambient amb la vida diària dels nostres ciutadans. Una situació que especialment passa en municipis com el nostre, envoltats a banda i banda per parc natural.
Sovint reclamem a l'Agència Catalana de l'Aigua, la responsable dels nostres rius, que intervingui per netejar els quilòmetres de llera que travessen el terme municipal, per precaució i seguretat de les persones davant de temporals d’aigua com el que precisament estem patint aquests dies. Les negociacions no són gens senzilles, més aviat tot el contrari, molt feixugues. Sembla que, en moltes ocasions, la suposada preservació del medi ambient avantpassa per la seguretat dels milers de ciutadans que resideixen en municipis com el nostre. Si no fos així s’acaptarien més sovint les peticions de neteja i tractament que els ajuntaments reclamem de manera insistent. Ja no val presentar informes amb nombroses fotografies de l’abundància de vegetació a la llera, en aquest cas de la Muga, perquè una reiterada neteja sembla que no els agrada.
Fa un parell d’anys aquest ajuntament va haver d'exigir al Departament de Medi Ambient una intervenció urgent a la Muga degut al perill que suposava l’exagerada vegetació que s’hi acollia, després de diversos anys de no netejar-se. Novament la resposta va ser negativa i com "a favor" excepcional van autoritzar a l'Ajuntament a costejar-se una neteja però sempre sota les indicacions i criteris de l'Agència Catalana de l'Aigua. En definitiva, tot un xic vergonyós.
Malgrat tot el què us explico sóc conscient que aquesta burocràcia no és entesa pels ciutadans. Per això no em costa res comprendre i defensar als principals afectats per aquestes situacions, els pagesos, que són qui primer reben quan la Muga sobrepassa els seus límits.
Les administracions hem de prioritzar els nostres pressupostos i mirar de destinar els recursos econòmics de la millor manera, però no tot s’hi val. La precaució i la seguretat de les persones és una prioritat que els Governs competents en matèries com aquesta haurien de tenir molt present. Per això no s’hi val l’excusa de no actuar per falta de previsió dinerària.
Voldria fer una crida. Només una crida a la sensibilitat de les administracions supramunicipals que són les encarregades d'actuar als nostres rius. Que observin i escoltin les preocupacions d'aquells que ens coneixem l'entorn i només ens limitem a reivindicar pel bé de la ciutadania i del territori.
Cada vegada els ajuntaments tenim més problemes a l'hora de compaginar el medi ambient amb la vida diària dels nostres ciutadans. Una situació que especialment passa en municipis com el nostre, envoltats a banda i banda per parc natural.
Sovint reclamem a l'Agència Catalana de l'Aigua, la responsable dels nostres rius, que intervingui per netejar els quilòmetres de llera que travessen el terme municipal, per precaució i seguretat de les persones davant de temporals d’aigua com el que precisament estem patint aquests dies. Les negociacions no són gens senzilles, més aviat tot el contrari, molt feixugues. Sembla que, en moltes ocasions, la suposada preservació del medi ambient avantpassa per la seguretat dels milers de ciutadans que resideixen en municipis com el nostre. Si no fos així s’acaptarien més sovint les peticions de neteja i tractament que els ajuntaments reclamem de manera insistent. Ja no val presentar informes amb nombroses fotografies de l’abundància de vegetació a la llera, en aquest cas de la Muga, perquè una reiterada neteja sembla que no els agrada.
Fa un parell d’anys aquest ajuntament va haver d'exigir al Departament de Medi Ambient una intervenció urgent a la Muga degut al perill que suposava l’exagerada vegetació que s’hi acollia, després de diversos anys de no netejar-se. Novament la resposta va ser negativa i com "a favor" excepcional van autoritzar a l'Ajuntament a costejar-se una neteja però sempre sota les indicacions i criteris de l'Agència Catalana de l'Aigua. En definitiva, tot un xic vergonyós.
Malgrat tot el què us explico sóc conscient que aquesta burocràcia no és entesa pels ciutadans. Per això no em costa res comprendre i defensar als principals afectats per aquestes situacions, els pagesos, que són qui primer reben quan la Muga sobrepassa els seus límits.
Les administracions hem de prioritzar els nostres pressupostos i mirar de destinar els recursos econòmics de la millor manera, però no tot s’hi val. La precaució i la seguretat de les persones és una prioritat que els Governs competents en matèries com aquesta haurien de tenir molt present. Per això no s’hi val l’excusa de no actuar per falta de previsió dinerària.
Voldria fer una crida. Només una crida a la sensibilitat de les administracions supramunicipals que són les encarregades d'actuar als nostres rius. Que observin i escoltin les preocupacions d'aquells que ens coneixem l'entorn i només ens limitem a reivindicar pel bé de la ciutadania i del territori.
Estic totalment d’acord amb vosté referent a aquest tema. Sóm un pais d’extrems: o no arribem, o ens pasem de la ratlla. Malauradament ferà falta una desgràcia important per que la administració afectada, en aquest cas el ACA, faci la seva feina tenin com a prioritat les persones.
ResponElimina