Oportunisme i electoralisme

Aquest nou article podria molt ben ser la segona part del "pilotes fora" però, en aquesta ocasió, amb una altra temàtica de rere fons: els atermenaments! Divendres vaig quedar-me de pedra quan vaig veure les declaracions de Xavier Sanllehí a Empordà Televisió. Primer de tot vaig quedar sorprès pel temps que li van concedir, més de 13 minuts. Va ser una actuació totalment electoralista, repetint arguments i menyspreant les diferents iniciatives que s’han pres des de totes bandes pel que fa a aquest tema, a més barrejant problemàtiques totalment diferents per a confondre la gent.

Davant la reiteració del Sr. Sallehí en dir que l'actual equip de govern es va posicionar amb l'empresa concessionària dels canals en comptes de fer-ho amb els veïns, he de dir que seria bo que consultés l’hemeroteca que tant li agrada esmentar. Concretament el 4 d’abril de 2007, poc abans de les eleccions municipals, El Punt publicava un article prou interessant: "L'Ajuntament entrarà en la gestió dels canals d'Empuriabrava", i sabeu amb qui? Doncs amb la mateixa empresa concessionària, creant una empresa mixta.

Trobo molt agosarat que el representant de CiU insinuï que amb el canvi de legislatura s’hagi iniciat tot l’enrenou dels atermenaments, com si a l'actual govern municipal li interessés algun mal pels seus propis veïns. Això és una pseudo-acusació molt greu que caldria que algun dia rectifiqués.

D’altra banda celebro que el Sr. Sanllehí s’ompli la boca de noms com el de Josep Antoni Duran i Lleida, Pere Macias i Montserrat Surroca. Està bé que treballi a nivell polític per desencallar el tema al Congrés i també denota que aquests polítics (de renom) el tenen en consideració, o més aviat tenen en consideració al municipi de Castelló d’Empúries, greument afectat per la resolució sobre l’atermenament.

Més enllà del que digui o deixi de dir el Sr. Sanllehí, puc dir que l'Ajuntament de Castelló d'Empúries, el seu Alcalde i tot el govern municipal treballem intensament perquè l'atermenament sobre els canals d'Empuriabrava no es produeixi, així com per garantir al màxim els interessos de tots i cadascuns dels veïns de la marina residencial. Per ara, la Ministra de Medi Ambient i Medi Rural i Marí està al cas de les nostres reivindicacions i properament seran tingudes en consideració per encàrrec propi d'aquest Alcalde.

Espero que les iniciatives per TOTS engegades donin el seu fruit, i que ningú s’apropiï d’un possible èxit. Si més no jo o el meu equip de govern no ho farem. És una qüestió massa important com per fer-ne demagògia. Si els resultats de tot plegats són positius, serà una victòria de tothom: associacions de propietaris, govern, partits polítics...

Pilotes fora

M’he volgut mantenir al marge de fer gaires declaracions sobre el cas de presumpta prevaricació que afecta a l'exgerent i l'exalcalde, més que res per l'incomoditat de tot plegat i per la mala imatge que això genera al municipi. Però ha arribat un moment en que cal dir les coses pel seu nom, especialment després de llegir les declaracions que el Sr. Sanllehí porta fent a la premsa sobre aquest assumpte.

Considero que va ser prou intolerable l’argument que va utilitzar sobre la possible falsificació del document públic del secretari, assegurant que va ser un informe negatiu fet a posteriori. Una acusació que posa en entredit la independència de l’òrgan de la secretaria municipal. Però allà on la maduresa política brilla per la seva absència és quan llegim les darreres declaracions al setmanari de l'Hora Nova i on es recull la intenció de Sanllehí de prendre accions legals per "denúncia falsa amb finalitats polítiques". En tot cas, voldria recordar-li, que la denúncia caldrà que l’interposi contra la pròpia justícia ja que va ser la jutge del Contenciós-Administratiu número 2 de Girona qui adverteix en la sentència la presumpta prevaricació per part de l'exalcalde i l'exgerent.

Torno a recordar que no haguéssim arribat a aquest punt si l’antiga gerència no hagués portat al Contenciós a l'actual Ajuntament de Castelló d'Empúries per haver-li retirat el complement econòmic que ell mateix va intentar consolidar en el seu sou per sempre, amb el vist i plau del Sr. Alcalde. Una actuació que la jutgessa va considerar nul·la de ple dret i on va observar presumpta prevaricació.

El fet de tirar pilotes fora és una tàctica prou recurrent del Sr. Sanllehí quan no té arguments contundents per defensar-se, però en aquesta ocasió considero que ha anat massa lluny.

He tingut un somni...

He somniat que vivia en un país on es podia ensenyar la llengua pròpia, sense que ningú de fora ho impedís.

He somniat que vivia en un país on els mitjans de comunicació oficials podien fer la seva feina sense que ningú de fora els digués amb quina llengua fer-ho.

He somniat que vivia en un país on les administracions es podien dirigir als seus ciutadans amb normalitat, amb la llengua pròpia i sense imposicions de cap tipus.

La llista de somnis és molt llarga i els somnis sempre em condueixen a un país normal on no he de demanar perdó pel fet de ser català i exercir com a tal.

Però els somnis s’acaben i el fet de despertar-nos ens porta a la realitat.

Hem sofert un altre atac a la nostra llengua, ara per part del Tribunal Suprem i no podem restar impassibles davant d’aquest fet. Ens hem de rebel·lar, des dels mestres, periodistes, polítics, gent del carrer... Tothom ha de col·laborar en fer de Catalunya una nació insubmisa davant d’aquestes imposicions.

Ja no n’hi ha prou amb manifestacions, ara és l’hora d’arromangar-se en el dia a dia. La unió fa la força, ja ho diuen, i és ben cert.

Les darreres eleccions ens han donat un nou Govern a Catalunya. Des de la Generalitat és des d'on primer s’ha de actuar, prenent les mesures oportunes per donar suport als mestres, periodistes i polítics i demés gent del carrer que es mostrin insubmisos davant l'imposició de la llengua castellana a segons quins àmbits

El sistema d’immersió lingüística que funciona a les escoles del nostre país és clar que s és un element d’integració social que no ens podem permetre de perdre. A més, garanteix un correcte coneixement de les llengües catalana i castellana per part dels alumnes. L’últim informe PISA així ho reflecteix.

Els senyors dels diferents tribunals que atempten contra la nostra llengua i el nostre model de societat, pretenent dividir el nostre poble per fer-lo mes feble. No ho hem de permetre. No podem acceptar que uns senyors que viuen lluny del nostre país puguin dir-nos com hem de fer les coses. No pot ser que el seu pes específic a l’hora de decidir les coses de casa nostra sigui tant alt, superior a la voluntat manifestada explícitament pel poble de Catalunya. NO POT SER!!!

DEFENSEM LA NOSTRA LLENGUA
INSUBMISSIÓ A AQUESTA SENTÈNCIA

Sobre les darreres eleccions al Parlament

Encara no m’he refet dels resultats d’aquestes últimes eleccions, però em veig amb l’obligació moral de comentar-los, més que res per expressar el malestar i el neguit que m’han provocat.

El triomf de CiU és clar, massa, al meu entendre. Podrà manar i aplicar les seves polítiques sense masses dificultats. Això em genera una certa por a la reculada que patirem a nivell nacional en matèries socials, èxits que han costat molt d’aconseguir i que es poden veure retallats en aplicació de polítiques purament de dretes. També em costa de digerir que el percentatge que se suposa de sobiranisme que hi ha al nostre país quedi reflectit en uns resultats que precisament no van en aquesta línea. L’independentisme ha baixat en representació al nostre parlament respecte a les últimes eleccions, i és més, si les forces independentistes s’haguessin presentat juntes hauria baixat igualment. Tot plegat lamentable!

Igualment lamentable és la pujada de partits molt allunyats en la seva ideologia del concepte de país que jo tinc: PP, C’s o PxC.

És evident que el poble de Catalunya ha castigat l’últim tripartit.

Al meu entendre el meu partit, ERC, ha estat castigat en part injustament. Evidentment no ens han perdonat que contribuíssim a fer President de la Generalitat a José Montilla. Tampoc ens han perdonat les discussions internes dins el partit. Hem sofert el desgast de governar en temps de crisi, tot i que crec que els consellers d’ERC han fet una feina prou lloable, millor que durant la primera legislatura. Hem patit també la competència d’altres forces independentistes.

Crec que la gent ha votat amb por i ha anat a garantir un govern compacte per sortir el més aviat millor de la crisi, però el futur és incert, depenem massa de la globalització mundial i de les decisions del govern espanyol.

A Castelló d’Empúries ha passat en general com a la resta del país. Victòria incontestable de CiU, el PP segona força política, baixada d'ERC, PSC i ICV, bons resultats de C’s i PxC i entrada a la política amb força de SI i un resultat més fluix per a Reagrupament.

Evidentment des d'ERC valorem molt negativament aquests resultats. Ara és temps d’anàlisi i de buscar solucions per remuntar el vol. Tenim les eleccions municipals a tocar i evidentment esperem fer uns millors resultats que aquests.

Són extrapolables aquests resultats a les eleccions municipals? Tothom diu que no, en tot cas aquests resultats no ajuden als partits que hem baixat.

Demano als militants, simpatitzants i votants d’ERC que a les municipals que ens ajudin a remuntar el vol amb propostes, suggeriments, idees...

Moltes gràcies.

Defensem la nostra llengua!

Què està passant amb la nostra llengua? A qui fa nosa? Com és possible que partits minoritaris del nostre país amb recursos diversos puguin alterar la voluntat del poble català? A qui l’interessa crear disfuncions i enrarir la convivència a casa nostra fent servir la llengua com a pretext? Ens podem permetre els catalans la vulneració dels nostres drets lingüístics?

Els diferents reglaments d’usos lingüístics als nostres municipis són per a protegir una llengua parlada en territoris a on viuen deu milions de persones. Si no la protegim, la llengua castellana, parlada per molta més gent, i per tant molt més potent i sense perill de desaparèixer, es menjarà en poc temps la nostra i això no ho podem permetre. Tenir una llengua pròpia és senyal d’identitat, riquesa cultural i eina indispensable per a arribar a ser algun dia un Estat independent dins la Unió Europea.

Què podem fer per a reaccionar davant l’atac de les cúpules d’aquests partits polítics que han presentat recurs contra l’ús preferent de la llengua catalana als nostres ajuntaments?

Hi ha d’haver la resposta individual de cada un de nosaltres vers aquest atac. Els que ens creiem de veritat que som una nació i estimem la nostra llengua comencem a demostrar-ho. Fem que cada dia sigui una lluita constant en favor de la llengua catalana. Parlem en català, comprem en català, escrivim en català, cridem en català, reneguem en català, pensem en català, divertim-nos en català, fem un ús social del català el màxim que puguem. Això no vol dir que menyspreem les altres llengües, al contrari, enfortir la nostra llengua és estar a favor de totes les llengües del món, és estar a favor que al món convisquin quantes més llengües millor, sense exclusió de cap.

També crec que les administracions que es veuen afectades per les resolucions judicials que fa poc s’han donat a conèixer han de reaccionar i ser bel·ligerants davant aquests fets. Els nostres ajuntaments han de donar exemple i han de ser els primers en contemplar sense embuts la protecció de la llengua catalana. Si no ho féssim, abdicaríem amb massa facilitat de les nostres obligacions davant dels que no volen que la nostra nació tingui el futur que molts desitgem i evidentment això passa per mantenir la llengua pròpia de casa nostra.

Si convé ser subversius, ho serem. Si convé ser bel·ligerants, ho serem . Si convé ser insubmisos, ho serem.

Resposta als membres de l'oposició sobre les nostres accions de govern

Començo a estar una mica tip dels impertinents arguments de l’oposició que diuen que NO hem fet res durant aquesta legislatura. Ah! I que tot el que hem fet és fruit d’allò que van començar la legislatura passada i de l’aportació del Govern de l’Estat. Anem a veure…

Sí que hi ha obres que van projectar-se anys enrere. Faltaria més que no fos així, després d’haver estat governant durant 12 anys seguits. Però això no vol dir que iniciessin aquests projectes. Veureu, una obra o un projecte no només consisteix en tenir la idea, sinó que implica moltes altres coses: trobar el finançament, trobar la ubicació, trobar els recursos… I fins que aquesta idea no es plasma es superen moltes traves administratives que cal treballar-se amb habilitat i ganes de fer. Així hem aconseguit plantar una tercera escola, un nou insititut i molt aviat una llar d’infants. I a on? Doncs allà on més falta feia, a Empuriabrava. Fins ara aquest nucli del nostre municipi no disposava de cap equipament educatiu, i en cosa de tres anys i mig n’existeixen tres. I d’això no se’n diu "herència" precisament, ni tampoc subvenció d’en Zapatero! Això és sacrifici d’aquest govern que presideixo. Tampoc hem d’oblidar els espais habilitats per a cursos per a la gent gran, l’espai Proa i la 3ª planta del Centre de Serveis.

I si volen en parlarem de Plans ZP… Per idear projectes per a poder executar cal reconèixer les mancances del municipi i saber donar resposta als dèficits. D’aquesta manera l’Ajuntament ha dotat a Empuriabrava d’enllumenat públic en zones on mai (en 45 anys d’història) n’hi havia hagut. Hem arranjat i millorat la xarxa de clavegueram i d'aigües pluvials en zones del centre històric, proporcionant una xarxa més eficaç a l’hora de recollir-les. Hem construït una zona d’aparcaments molt important al Pont Vell per donar resposta a la gran demanda d’estacionament a Castelló. Hem reforçat i substituït l’enllumenat de determinats carrers del Centre històric i d'Empuriabrava. Hem projectat una estació d’autobusos al sector comercial d’Empuriabrava. Hem continuat amb les obres de restauració de l’Ecomuseu-Farinera i el convent de Santa Clara. Hem trobat subvenció pública per a la rehabilitació de la muralla medieval.. Podríem parlar de moltes altres actuacions portades a terme, tant urbanístiques com de caire social, en temes d’habitatge, serveis socials, educació... De res serveix tenir finançament, o en aquest cas aportació econòmica de l’Estat, si després no s’utilitzen raonadament aquests recursos econòmics. De res serveix tenir diners si després te’ls gastes en una font (rotonda de Ca la Sílvia) que ha costat als contribuents més de 110.000 euros, gairebé vint milions de les antigues pessetes…

Si fos veritat que aquest Ajuntament no ha fet res pels seus veïns, a hores d’ara les arques municipals estarien plenes, i no és exactament així com es troben. Vull recordar als membres de l’oposició que gràcies a la seva nefasta gestió econòmica el consistori està immers en un Pla de sanejament de quatre milions d’euros i això dificulta extraordinàriament la tasca diària de tots els que treballem al servei de la gent de casa nostra.

L'Agència Catalana de l'Aigua hauria de ser un xic més comprensible. Cal netejar les lleres dels rius.

Escrit adreçat als lectors del setmanari de l'Empordà. Publicat el dimarts 12 d'octubre de 2010.

Cada vegada els ajuntaments tenim més problemes a l'hora de compaginar el medi ambient amb la vida diària dels nostres ciutadans. Una situació que especialment passa en municipis com el nostre, envoltats a banda i banda per parc natural.

Sovint reclamem a l'Agència Catalana de l'Aigua, la responsable dels nostres rius, que intervingui per netejar els quilòmetres de llera que travessen el terme municipal, per precaució i seguretat de les persones davant de temporals d’aigua com el que precisament estem patint aquests dies. Les negociacions no són gens senzilles, més aviat tot el contrari, molt feixugues. Sembla que, en moltes ocasions, la suposada preservació del medi ambient avantpassa per la seguretat dels milers de ciutadans que resideixen en municipis com el nostre. Si no fos així s’acaptarien més sovint les peticions de neteja i tractament que els ajuntaments reclamem de manera insistent. Ja no val presentar informes amb nombroses fotografies de l’abundància de vegetació a la llera, en aquest cas de la Muga, perquè una reiterada neteja sembla que no els agrada.

Fa un parell d’anys aquest ajuntament va haver d'exigir al Departament de Medi Ambient una intervenció urgent a la Muga degut al perill que suposava l’exagerada vegetació que s’hi acollia, després de diversos anys de no netejar-se. Novament la resposta va ser negativa i com "a favor" excepcional van autoritzar a l'Ajuntament a costejar-se una neteja però sempre sota les indicacions i criteris de l'Agència Catalana de l'Aigua. En definitiva, tot un xic vergonyós.

Malgrat tot el què us explico sóc conscient que aquesta burocràcia no és entesa pels ciutadans. Per això no em costa res comprendre i defensar als principals afectats per aquestes situacions, els pagesos, que són qui primer reben quan la Muga sobrepassa els seus límits.

Les administracions hem de prioritzar els nostres pressupostos i mirar de destinar els recursos econòmics de la millor manera, però no tot s’hi val. La precaució i la seguretat de les persones és una prioritat que els Governs competents en matèries com aquesta haurien de tenir molt present. Per això no s’hi val l’excusa de no actuar per falta de previsió dinerària.

Voldria fer una crida. Només una crida a la sensibilitat de les administracions supramunicipals que són les encarregades d'actuar als nostres rius. Que observin i escoltin les preocupacions d'aquells que ens coneixem l'entorn i només ens limitem a reivindicar pel bé de la ciutadania i del territori.