Cal estar a l’alçada de les circumstàncies i el Sr. Augé no ho està

Alertat per diferents lectors del bloc he vist, a través de la pàgina web de TVRoses, les desafortunades declaracions de Joan Augé, regidor de personal (règim intern) del nostre ajuntament. I dic desafortunades perquè realment no pot definir-se de cap més manera. Cap representant municipal pot sortir per televisió a transmetre un missatge ambigu, sense cap concisió ni seriositat quan es tracta d’un tema tant seriós com és el dels acomiadaments del personal laboral de l’ajuntament. El Sr. Augé va parlar poc i no va dir res, és més, el que va fer és demostrar l'ambigüiat en què es mou aquest equip de govern en aquest tema o pot ser el que passa és que l'Alcalde i el comitè de direcció ja ha pres una decisió i ell, el regidor de personal, encara no s'en ha assabentat. Parla de reorganitzar-ho tot perquè tot estava molt malament. Ara sí que està malament! Després de 152 dies de govern, com diria aquell, "el més calent és a l'aigüera".

Com ja hem dit en reiterades ocasions, som conscients que al nostre consistori hi ha un excés de plantilla, i que cal prescindir d’algun que d’altre càrrec; però sempre des d’una òptica neutral, objectiva i sobretot seriosa. No és de rebut fer fora a bons treballadors només pel fet que han estat contractats per l’anterior govern o perquè no fossin sant de la devoció del Sr. Sanllehí. Davant d’una situació de por i temor, com la que existeix en aquests moments, no és gens respectuós que el responsable de la gestió laboral no transmeti un missatge clar i entenedor i escampi encara més temor sobre si alguns treballadors seran fotuts al carrer, o no.

A l’anterior legislatura vam començar una valoració de llocs de treballs a l’Ajuntament. Es tracta d’un estudi elaborat per una consultora externa que analitza les tasques de tots i cadascú dels treballadors de l’ajuntament. L’informe detalla si els treballadors estan per sobre o per sota de les remuneracions que els hi tocarien per la feina que fan i si realment la tasca que fan està justificada. Aquesta valoració està pràcticament acabada i està a la disposició de l’actual govern, qui ha ignorat completament aquest treball. És més còmode fer fora a algú per qüestions personals i emportat per les rancúnies i les revenges.

PD: Si realment la situació del capítol 1 està tant malament i que per això cal acomiadar personal, per què s’apuja el sou a altres treballadors de l’ajuntament i potser properament s’incorporaran més treballadors a la plantilla general?

Sobre la pujada de les ordenances fiscals del 2012

Un govern quan té la responsabilitat de tirar de les regnes d’un municipi sovint ha de prendre mesures difícils, poc populars, poc electoralistes pel bé de la ciutadania. Són decisions dures que mai acaben d’entendre’s del tot, especialment quan existeix una oposició que s’encarrega de tirar llenya al foc. Això és el que ens vam trobar nosaltres quan el govern que jo mateix encapçalava va haver d’afrontar la difícil decisió d’apujar les ordenances fiscals de l’exercici de l’any 2008 després de trobar-nos un ajuntament amb una situació econòmica molt difícil degut a la poca mesura amb les despeses municipals durant molts anys. En aquell moment ens vam haver de sentir de tot, especialment per part del Sr. Sanllehí, de qui recordo declaracions amb molta demagògia i molt poca responsabilitat de qui aleshores era el cap de l’oposició.

He recorregut a l’hemeroteca per recuperar alguna de les nombroses declaracions que van fer-se a la premsa en relació a la nostra decisió. El Sr. Sanllehí declarava al Diari de Girona que situàvem a Castelló entre els municipis més cars de la demarcació degut a la nostra mesura. Fins i tot el mateix diari recollia aquesta incrèdula afirmació: “SI GOVERNEM DE NOU BAIXAREM ELS IMPOSTOS PER COMPENSAR ELS VEÏNS”. Llavors es feia l’ofès però no volia recordar que ell l’any 1995, quan va accedir a l’alcaldia gràcies al GRIM, va pujar l’impost de l’IBI d’una forma desorbitada (un 27%), causant en bona part l’alta càrrega fiscal que pateixen avui dia els nostres contribuents.

Tot això us ho explico perquè el passat dimecres dia 2 van aprovar-se per Ple les ordenances fiscals per a l’exercici 2012. I com era d’esperar lluny d’abaixar els impostos –com havia promès-, la proposta per a l’any vinent contempla un increment del 5% general, una quantia realment  fora de lloc pels temps que estem vivint, tenint compte que  l’IPC es un 3%. El tipus impositiu de l’IBI serà del 1’05%, quan el màxim es el 1’1%. Això vol dir que la única solució de cares al futur és fer una revisió cadastral. Esperem que aquesta vegada es faci amb més cura, i que qui tingui més hagi de pagar més, no com ara que hi ha cases fabuloses a canal que paguen molt poc comparat  amb altres habitatges de la resta del municipi. S’ha de redistribuir d’una manera més equilibrada la recaptació de l’IBI.

No estem d’acord que la taxa d’escombraries quedi congelada, ja que el pressupost de Cenet pel proper any serà de 300.000 euros menys que el 2011. Això vol dir que la taxa d’escombraries hauria de baixar. Sembla ser que aviat es reduirà personal de l’empresa de neteja. Però això si, el nou gerent cobrarà 2.700 euros nets al mes amb catorze pagues.

Esquerra no pot acceptar de cap de les maneres que els nostres ciutadans no puguin pagar els seus impostos amb llibertat i hagin de sotmetre’s a un injust recàrrec per ajornament i/o fraccionament dels rebuts. Fer això és voler ignorar les dificultats i necessitats d’aquelles persones que viuen al teu poble. L’anterior govern va permetre a tothom que ho necessités la possibilitat de fer el pagament de les contribucions en varies parts. Estem d’acord amb aprovar fraccionaments i ajornaments amb més cura, però a qui se l’hi concedeixi ho ha de poder fer sense pagar ni un euro d’interessos.

Una de les mesures que s’aplicaran el 2012 serà l’augment de 20 euros al mes de  la quota de la Llar d’Infants. És el resultat de la política antisocial del Govern de la Generalitat de Catalunya. Nosaltres creiem que les retallades han de ser en les despeses, no en els serveis. Invertir en educació és invertir en el futur del nostre poble.

Aplaudim continuar amb la mesura que nosaltres vam instaurar respecte a les quotes de l’Escola Municipal de Música. Han d’anar augmentant de forma paulatina. Els pares han de col·laborar en el finançament de l’Escola Antoni Agramont. Varem prendre una decisió que creiem és la correcta tot i haver sofert una allau de crítiques sobretot per part dels qui ara governen.

Lamentem no haver assistit a aquest últim Ple per raons de caire personal i de última hora, però no per això deixarem de dir la nostra.